Història de les Biblioteques de Catalunya (1900 - 1936)

Història de les Biblioteques de Catalunya (1900 - 1936)

16,00 €
Impostos inclosos

Un homenatge a Alexandre Galí i a tots aquells que van fer possible que ara puguem commemorar el centenari i celebrar l'Any de les Biblioteques.

 

Cent anys després de la fundació del sistema bibliotecari de Catalunya, tenim el gust de reeditar una sèrie de textos d’Alexandre Galí que conformen un document imprescindible per entendre aquest projecte innovador de la Mancomunitat que ha arribat als nostres dies. Amb l’objectiu que tots els ciutadans tinguessin accés a una font de coneixement i al préstec de llibres, es va impulsar la creació de la Biblioteca de Catalunya, així com també de la xarxa de biblioteques populars, i es va posar en funcionament l’Escola de Bibliotecàries ideada per Eugeni d’Ors.

Alexandre Galí va ser un dels protagonistes d’aquest moment tan important per a la història de la nostra cultura i els seus escrits són realment "pàgines viscudes" amb coneixements de primera mà. En aquesta ocasió, reproduïm un extracte de l’extensa obra Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, 1900-1936, escrita amb tota llibertat en els anys més foscos de la segona dictadura del segle XX.

Aquesta col·lecció es va iniciar amb el títol Pàtria i progrés: la Mancomunitat de Catalunya (1914 - 1924).

*  *  * 
Aquesta obra s'ha publicat amb el suport de l'ICEC.

ICEC.png

Autor
Alexandre Galí
Llengua
català
ISBN
978-84-16033-68-3
Any
2015
Edició
primera
Pàgines
172 pàg.
Dimensions
22,5 x 14,5 cm.
Enquadernació
rústica amb solapes
9998 Articles

Alexandre Galí (1886-1969) va néixer a Camprodon i ben aviat va anar a viure a Barcelona, on cursà els estudis elementals. Als 24 anys i amb una formació bàsicament autodidacta, va decidir oficialitzar els seus estudis a la Universitat de Barcelona, tot i que no va arribar a acabar-los perquè es presentà l'oportunitat de crear una escola a Terrassa, de la qual va ser-ne el director. L'any 1914 fou requerit pel primer president de la Mancomunitat a formar part del seu equip i l'estiu de 1915 va fer-se càrrec de l'Escola d'Estiu.

A partir d'aquí, i entre les tasques que va dur a terme per a la Mancomunitat, destaca l'acció al Consell de Pedagogia, del qual va ser secretari general (1916-23) i on deixà petja col·laborant a la revista Quaderns d'Estudi. Va ser administrador general de la Universitat Industrial (1917), va dirigir els Estudis Normals de la Mancomunitat (1920), així com també l'Escola Montessori (que transformà en Escola Graduada), i va fundar i dirigir el Butlletí dels Mestres (1922).

Després del cop d'Estat de 1923, va dimitir i va reconvertir l’Escola Graduada en un nou projecte educatiu: l'Escola Blanquerna. Al final de la Guerra Civil s’exilià quatre anys i, al retornar l’any 1942, va obtenir una beca del Patronat Minerva per escriure l’obra Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, 1900-1936, una tasca que va suposar cinc anys de dedicació completa. D'aquesta obra, n'hem extret els textos que reeditem avui i que conformen el llibre que teniu a les mans.