Em sento amb un malestar angoixant i intranquil d’esperit, afeblidor físicament del cos. I tot plegat per què? Doncs perquè sembla impossible que al món hi hagi tantes absurditats reals efectives a l’àmbit dels humans que ni l’organisme viu més mancat seria capaç d’esllavissar-s’hi per escometre tantes errades evidents com està succeint actualment a tots […]
(Evocació d’un vell record sobre el professor Joan Veny) Cur aliquid vidi? (per què he vist – o oït – alguna cosa?) diu, consirós, Ovidi. Per què començar una reflexió evocant el que ja no és present quan és el present el que reclama totes les nostres urgències? Doncs perquè és la realitat, el present, […]
Quan vaig llegir els Diàlegs entre Hyles i Filonus [un diàleg entre la matèria i el pensament] em vaig quedar admirat de l’enginy de Georges Berkeley (Irlanda del Nord, 1685 – Oxford, 1735) per explicar el gran enigma que, en plena consciència, és el món en què ens trobem. El món és tal qual perquè […]
De la Venus-granota de Manolo a l’escultura conceptual de Torres Monsó; la història del noucentisme català. Em sembla que aquesta és la realitat de l’obra escultòrica de Paco Torres Monsó, amb una vida desenvolupada bàsicament al cantó sud i mediterrani dels Pirineus – dominat per la follia natural del surrealisme – i encreuada, la […]
