Potser el propi dels humans és parlar; si no tinguessin la facultat de parlar, si només haguessin d’atenir-se als gestos i comportaments, potser viurien no pacíficament, només enderiats en i pels usos immediats del que tenen a l’abast. Però el fet de posseir el llenguatge – d’haver-lo elaborat atorgant no només un mot a cada […]

Els seguidors d’Aristòtil van reunir sota el títol de “Política” les diferents maneres en què cada estructura social contemporània o anterior havia hagut d’ordenar la convivència entre els que vivien agrupats en comunitats ciutadanes, una manera especial de concretar la convivència entre els humans. El conjunt de les dites constitucions és un desori perquè són […]

Bufa! Sí que hem arribat lluny i profund! Després diran que això del surrealisme era una broma i un joc d’infants. No senyor, és una autèntica veritat. L’autèntic surrealista va pel món carregat d’intencions obscures: en tot hi veu la quarta, cinquena, sisena dimensió. I resulta que és veritat; és l’autèntica visió possible de la […]

Els ídols se’ls vol perfectes, forts, segurs, inalterables, inamobibles, exemplars. Entre els catalans, aquest és l’horitzó assolit pel Barça com equip de futbol al que se li ha transferit la imatge d’una realitat que es voldria posseir constantment. I aquesta és la realitat: el Barça, un equip (de futbol), ha esdevingut l’ídol de l’orgull i […]

Entre els uns i els altres no sé pas si ens en sortirem; no només nosaltres els catalans – que no tenim cap culpa de ser-ho – sinó tots els altres pobles i comunitats humanes que s’han organitzat o s’organitzen per trobar la manera d’enquibir-se en aquesta meravellosa trampa que és l’existència, en la que […]