Calidoscopi a manera de periscopi

El calidoscopi és un instrument – en una cultura tot és o esdevé un instrument – elaborat, mínim, amb tres miralls plans acoblats en triangle per les arestes, però que pel concepte mateix que el determina pot esdevenir un poliedre de múltiples facetes; instrument amb el que es pot veure, amb la incidència d’un mínim de factors – els elements exògens interposats entre els miralls –, infinitat de percepcions resultat de la combinatòria dels factors que hi són interposats i el nombre de miralls que entren al joc de sengles angles d’incidència i de refracció. Aquest instrument, a més, pel seu maneig acostuma a ser circular, circumstància que fa que la transició entre els panorames visuals sigui d’una variabilitat infinita, gairebé impossible d’esbrinar-ne els elements que hi intervenen.

Com s’ha arribat a la invenció de l’instrument, i a la seva combinatòria calidoscòpica, val més, com deia el poeta, deixar-ho de banda i dedicar-se a elaborar “el got perquè el teu germà pugui beure”. La realitat del panorama és la complexitat del món que ofereix el calidoscopi i la impossibilitat de poder, a cada moment, fer-se càrrec dels elements que intervenen en cada situació per poder prendre’n consciència i actuar-hi conforme o segons es cregui convenient. De les imatges que ofereix constantment i successiva el calidoscopi, només des del coneixement de l’estructura de l’instrument i dels elements que circumstancialment o premeditadament s’hi fan intervenir – i, tot plegat, en relació a la rotació i velocitat a que estigui sotmès l’instrument -, és o serà possible fer-se càrrec de com van les coses.

Aquest és el món en què ens trobem; els mecanismes que el mouen els coneixem perfectament encara que potser se’ns escapin alguns o molts del elements que s’hi fan intervenir, perquè això depèn no del fabricant de l’instrument sinó de qui l’ha encarregat i posat al mercat, l’ha convertit o vol convertir-lo en la imatge de la realitat a la que tots forçosament ens haurem d’enfrontar si volem saber què veiem i/o per on anem. Es tracta de, per possessionar-nos de la realitat que se’ns ofereix, dedicar-nos, més que als components de la realitat, als mecanismes que la regulen. Dit altrament, per determinar què es pot veure o què podem o volem veure, el que ens cal és prendre possessió de la realitat mateixa, governar-la, tenir la direcció d’aquesta realitat per, així, fer-hi intervenir no uns factors aleatoris del desordre sinó aquells més o menys determinatius de noves regulacions. No és sembrant el caos que desorganitzarem les realitats establertes sinó introduint-hi noves disposicions perquè s’hi encavallin les que ja hi eren establertes i acabin desmuntant-se. No és fent plantades permanents d’indignats com es desmunten els sistemes establerts, sinó anant a tributar a un altre indret o canviant de centres de reunió efectius com les estructures preestablertes, en mancar-les-hi l’operativitat, es desarticulen. S’ha de ser valent i decidit, i les decisions s’han de prendre des de nuclis operatius altres.

Se’ns ha ensenyat a l’escola, a l’assignatura de matemàtiques – la més seriosa,  autònoma, independent i impersonal -, que l’odre dels factors no altera el producte. És una falsedat d’estructura. Se’ns diu que és igual 3 per 4 que 4 per 3; el resultat sempre serà 12, atès que els números són abstraccions mentals. A la realitat aquesta abstracció no es dóna: tot funciona, sempre, qualificat, adjectivat, relacionat. Els elements objectius a relacionar són presents i actius segons  ubicació, disposició al pla operatiu o contingut significat, que sempre és la manera com els factors es fan efectius i presents. La ubicació a l’espai real i al social són determinants per al sentit de cada signe, com són els elements que composen les realitats; com els punts de llum cromàtics o grisos que ens mostra el calidoscopi i podríem veure mitjançant un periscopi.

Concloent: l’analítica calidoscòpica referenciada – paradigma de l’actualitat social viva – ens diu que no és el mateix una guàrdia pretoriana (instrument) garant de la legalitat, que una guàrdia pretoriana en possessió d’una legalitat. I això sense haver-nos plantejat ni què vol dir guàrdia (estol d’àngels? gent armada per a què i per qui?) ni legalitat (sanció de la voluntat d’uns? normes consensuades de convivència?).

Seriós calidoscopi a observar atentament des del periscopi (realitat) que posseïm.

Vist: 232 vegades