De Schuster a Messi, a través de Kant. Fonaments gnoseològics

Obvi: l’esport és una activitat lúdica. Però hem après que el joc és a la base i inici de les pràctiques vitals controlades. Diria, però no ho tractaré aquí, que la guerra és l’altra activitat dinamitzadora de l’enginy. La de vèncer per dominar.

Fa molt anys, una institució privada francesa (Noesis, amatent a les qüestions de la sensibilitat plàstica) i per part d’un dels directius del Barça, em va encarregar un treball sobre l’esport. Com m’és propi, em vaig decantar vers una reflexió filosòfica de la qüestió i vaig començar el text resseguint els trillats camins de la bellesa clàssica retrobable en les postures del grans atletes i competidors contemporanis. Però mentre estava escrivint aquesta apologia de la bellesa dels cossos humans i de com tot ideal de la forma sempre s’hauria d’orientar vers aquest sentit en el que el que és perfecte és formós i, conseqüentment, és una forma que educa la nostra sensibilitat perceptiva visual i, inclús, tàctil de les formes: l’ordre, la proporció i la mesura ens fan descobrir l’autèntica perfecció visiva de la presència dels cossos naturals i, en general, dels objectes, que ens entornen, mentre, repeteixo seguia aquesta línia discursiva, sobtadament en vaig adonar que no era pas això el que hi havia en la pràctica dels esports –la gairebé totalitat d’entre ells– sinó que aquesta pràctica era la manifestació primària, simple i senzilla dels fonaments del coneixement humà.

Ho exemplifico: un futbolista al camp de hoc s’emplaça en plena acció receptiva per aportar una resposta creativa. Mentre està compromès en el joc, la seva activitat mental i la seva resposta activa responen a que s’emplaça en unes coordenades prèviament establertes, les regles del joc, que equivalen a l’esquema mental que Kant ens diu des del que actua la nostra raó i el nostre judici (l’apriori o graella des del qual adquireixen sentit les nostres percepcions i les corresponents  respostes; ¿altrament, com sabria el jugador què ha de fer mentre està al camp de joc si la seva activitat mental i la resposta física orgànica conseqüent no s’hagués de desenvolupar dins de l’esport expressament escollit o, per l’ocasió practicat?).

Quan la pilota li ve al seu terreny prefixat, ha de desxifrar immediatament la paràbola que descriu en relació amb l’impuls o força que ve, l’energia cinètica i funció de la velocitat per poder-la rebre convenientment i, tot seguit ha d’haver verificat quina és la situació dels membres del seu equip i saber i prendre la decisió de què ha de fer amb aquella pilota que arriba. Tot plegat són uns instants la resposta adequada als quals donarà efectivitat, bon o mal resultat al seu equip. El que exercitaaquell futbolista, doncs, és una autèntica activitat mental perceptiva i de resposta, com exigeix la vida natural a tots els humans per mantenir la subsistència deguda. Cada xut és una noètica cosmovisió existencial; tot hi és present (món, societat i història), tot s’hi desplega. El xut n’és la resposta.

Clar que la reflexió científica és molt més complexa, que hi intervenen molts més factors de percepció i de memòria, de coneixements i de practiques múltiples i variadíssimes; però l’esportista, en una fase primària, ha de respondre a una gran complexitat informativa per a la que ha d’estar preparat i en la qual el simple i senzill esquema biològic (impuls vers resposta) adquireix tota la complexitat que Kant va endevinar es desenvolupava la nostra activitat mental.

El que succeeix és que estem acostumats a veure els esports des de la perspectiva estrictament visual, que és la que ens plau des de la que jutgem els factors estètics de realització. És el que han dir sempre molts filòsofs: és bell allò que plau a la vista. Però el que no enuncia aquest precepte estètic és la complexitat prèvia per a la seva obtenció.

No desconeixem que, efectivament, els cossos dels competidors esportius ens ofereixen una riquesa infinita i variada de formes que ens meravellen i ens aguditzen la nostra activitat perceptiva per les diferents modulacions dels cos humà. Tanmateix, pensem una mica quan assistim a un encontre i gaudirem del fons i de la forma.

Vist: 9 vegades