La invisibilitat projectiva del món quàntic

No sóc un especialista en aquest tipus de coneixements (que exigeixen una preparació matemàtica, física, química i de nombroses altres especialitats) però tanmateix hi estic molt interessat perquè em sembla que darrere del que els experts anomenen quanta hi ha moltes de les coses que fins ara no han tingut explicació o la tenien d’un altre tipus seriat de coneixement. Per entendre aquests darrers mots fixem que tot coneixement forma part d’una sèrie entroncada d’axiomes, teoremes i postulats, els uns deduïbles dels altres (se’n diu cultura, de tot plegat). El mot quanta (quantum) aparegué, obvi, amb un sentit precís dins de la cultura de la física mecànica occidental moderna. El seu descobridor i els subsegüents recercadors s’han anat trobat que allò al que el mot al·ludia no era explicable dins del sistema en el qual el s’havia manifestat, però que la seva presència a la realitat de la física científica era ben evident i amb actuacions pròpies només explicables dins del concepte d’una altra física. Havíem deixat de banda la física de les evidències per passar a una física que se’ns escapa. Un pas ja l’havíem donat: de les quatre matèries bàsiques (terra, aigua, aire i foc) havíem passat a la física atòmica i molecular. Però ara ens trobàvem que pels quantum (“canvi de nivell energètic” d’una matèria, de la seva cultural determinada manera de ser present i/o de circular la matèria-energia) motivava que ens trobéssim amb altres realitats no previsibles d’antuvi i, a més no visibles però, tanmateix reals i existents i només tractables matemàticament o per pantalla electrònica.

El recercador es trobava davant d’una realitat intangible pels nostres sistemes perceptius immediats però tanmateix (si es feia a través dels instruments adequats i adients) actuant a la realitat material del món. L’instrumental de la recerca decidia la realitat al bell mig de la qual ens podríem trobar. Aquesta és la realitat del nostre món: ens les haurem amb el que voldrem saber. Altrament, si no et mous, a casa s’hi està molt bé.

Ara el món és la nostra responsabilitat perquè som els humans els que hem de decidir què fem amb el que tenim o amb el que podrem tenir. Constantment som advertits per la ciència del que hi ha de nou al nostre entorn, què podem fer o què hem de deixar de fer. El que passa és que no ens atrevim –o reconeixem que de moment és molt difícil canviar de sistema referencial– a servir-nos degudament amb dels instruments de què disposem i els emprem, a la vida immediata, per resoldre les qüestions d’abans, antigues, quan aquestes noves realitats intangibles però presents són actives i amb capacitats pròpies d’acció i presència (els científics de l’espai ens en proporcionen mostres constants d’aquesta nova realitat). No es tractaria de deixar el nostre sistema de vida per un altre, sinó senzillament d’adequar les noves possibilitat de viure a les seves realitats que, segurament, ens proporcionarien tot un nou sistema del que a la nostra cultura actual en diu valors, puntals d’acció, de comportament de recerca, molt diferents dels que en el sistema suara arcaic hem tingut.

Hi pot haver un prejudici per canviar de «valors», perquè fins ara els relatadors d’aquests nous mons de ficció en l’ofereixen com el d’una tecnologia ofegadora, abassegadora, o bé d’una dictadura sobre sentiments i emocions que no podem de cap manera acceptar; però si ens atrevíssim a viure realment les noves possibilitats ens trobaríem amb noves possibilitats d’avaluar, de veure i penetrar les coses que ens proporcionarien un món nou, inèdit, a esbrinar i descobrir com ho hem fet amb el que fins ara hem viscut.

Els instruments de recerca i manipulació de cada circumstància vital ens ha modificat, canviat, controvertit les nocions o conceptes d’espai, temps, ubicació, distància, hàbitat, contradicció, projecció, possibilitat; el que fins ara n’hem dit veritat, evidència, té infinitat de presències sempre relacionades amb el context, l’eixam total des de la que es produeix cada fet particular i hi volem intervenir. Podem ser, som, gent d’altres estructures perceptives. Un món nou és davant nostre; cal empènyer-lo.

Vist: 11 vegades