És que no puc més, gairebé tot el que em rodeja i és no només d’estricta quotidianitat sinó del present, del futur o del transcendent, tot és falç, absurd, inútil, buit, vergonyós. Els mots que circulen només són per camuflar les intencions reals i no per mostrar el que hauria de ser el seu sentit […]

La llibertat no és cap potència de l’ànima sinó la possibilitat de prendre decisions compromeses. La llibertat tampoc és una lluita per conèixer o descobrir la veritat atès que caldria saber qui ha establert aquesta veritat. En aquest sentit la llibertat no seria una conquesta de la humanitat en lluita contra els opressors o uns […]

El temps, si no se n’és conscient, no existeix; aleshores la successió que evidentment ens mostra la geologia o es plasma en i pel vent i/o el fet de la pluja mateix, atès que aquestes realitats són afectades per una duració constantment mutant, aquest ordre –segons deia Aristòtil– del abans i del després, pot ser […]

No es tracta d’una ironia com, més o menys, va voler escriure Erasme respecte de l’estupidesa del seu temps (oh, sarcasme, el del Renaixement del XVI), sinó d’una realitat actual que ve després d’haver –jo mateix el primer– lluitat per evitar la incomunicació mental, mal, creiem, de tot els averanys que ens pertorben i després […]

En una època, primers setanta del segle passat, que jo treballava a l’editorial Salvat en la confecció d’un diccionari enciclopèdic en català, un dels col•laboradors permanents de redacció en qüestions econòmiques era en Rafael Tasis, un xicot de mitja edat que havia estudiat economia a la Universitat de Barcelona i del qual jo havia conegut […]

Winston Churchill havia dit que la democràcia era la menys dolenta de les formes de govern perquè, com indica i implica el nom, és el govern de la gent des de la gent i per a la gent. L’observació de Churchill és ja sospitosa perquè si la democràcia és més o menys tal com l’acabem […]

Els clàssics ja ho varen delimitar: les formes han de ser representatives de la veritat. Això volia dir que les formes eren ensems definidores i per tant havien de ser vertaderes. Les formes no eren símbols sinó la realitat mateixa. L’art no ha de ser res més que la veritat, pensava Charles Le Brun. El […]

Quan al segle XVII es desenvolupà el gran interès per conèixer amb profunditat el tarannà de les gents, la seva psicologia particular o, com va dir-se per aquells temps, l’estudi caracterològic (l’assaig d’agrupar les conductes de les gents per comprendre el perquè de les seves actituds i dels seus comportaments), aquest interès s’imposà també entre […]