Es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona, i del 1956 al 1961 s’especialitzà en sociologia de la cultura i de l’art a la Universitat de la Sorbona (París), on fou fortament influït per l’existencialisme. Fou un dels principals impulsors de l’avantguardisme a Catalunya.

Fundà les revistes Algol i Dau al Set, de la qual en sortí el grup d’art del qual en fou teòric. Ha col·laborat a Siglo 20, Cúpula, Presència, La Vanguardia, Nueva Forma, i El País, i ha exercit la crítica a Revista Europa, Gazeta del Arte, Batik, Avui i Artes Plásticas.

Del 1964 al 1975 fou president del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona. Ha estat professor a la facultat de filoso- fia i lletres de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona i ha estat catedràtic d’estètica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.

Fou director de l’Institut d’Història i Arqueologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques a Roma. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi, el 2003 el premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art i el 2004 la medalla al mèrit cultural de l’Ajuntament de Barcelona. És membre d’honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i col·laborador habitual de la revista Bonart.[1]

El 2012 fou guardonat amb el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística, concedit per la Generalitat de Catalunya.[2]

És patró de la Fundació Joan Brossa.