Albert Parareda: «Sempre ens queda l’última de les llibertats. Escollir l’actitud que volem prendre davant la mort»

La mort no acostuma a ser la protagonista de les converses, sobretot si aquestes són animades. Sempre la relacionem amb coses tristes o amb sentiments negatius, com l’angoixa o la por a allò desconegut. Però si llegiu el nou llibre d’Albert Parareda Franquesa, L’art de morir serenament, potser canvieu d’opinió. És possible parlar – i pensar – de la mort des d’una vessant optimista.

L’Albert Parareda té una manera de pensar única (com ja vam comprovar amb el seu anterior llibre Hi ha un tros de pastís a la nevera) i quan va venir a presentar el nou llibre a la Nau Comanegra ho vam reafirmar. Encara que la xerrada girava entorn la mort i com afrontar-la, en cap moment la va mencionar. Totes les anècdotes i històries que explicava arrencaven un somriure i amagaven una reflexió: «planifiquem la vida al voltant de coses sense importància i ens amoïnem per allò que no val la pena. Tenim a les nostres mans l’oportunitat de decidir com vivim la vida i no l’hem de desaprofitar, de la mateixa manera que no podem desaprofitar l’última de les nostres llibertats: escollir l’actitud que volem prendre davant la mort»

A primera vista, L’art de morir serenament sembla una guia per encarar la mort: com preparar-te pel desenllaç, el propi o el d’un ésser estimat. Però va més enllà. És una reflexió profunda sobre l’art de saber estimar, de ser conscient de les nostres fortaleses i febleses, d’arrencar del fons de la nostra ànima el coratge que tots portem dins. Una apologia a allò que tots busquem: el sentit de la vida.