Postsuburbia: donant vida a les urbanitzacions

L’accés a l’automòbil per part de les classes populars durant els anys 60 i 70 no va obrir només la porta a més “llibertat” i a passar les vacances fora de la ciutat; va afavorir també una gran expansió residencial fora de les ciutats i nuclis urbans. La promoció immobiliària i també l’autoconstrucció van donar lloc a un llarg reguitzell d’urbanitzacions més o menys legals que amb el temps han esdevingut la primera residència per a moltes persones… i així hem arribat a tenir avui un rerepaís amb milers (!) d’urbanitzacions desconnectades dels centres urbans, de suburbis desproveïts de serveis bàsics sanitaris, educatius, comercials… ni tan sols serveis de transport públic per poder desplaçar-se per satisfer aquestes necessitats quotidianes. Uns espais en què la dispersió dels residents tampoc facilita l’establiment de xarxes de suport ni de vida comunitària.

Postsuburbia és un llibre que aplega propostes per millorar les condicions de vida en aquests espais; per dinamitzar la comunitat i per ajudar als veïns a proveir-se col·lectivament d’aquells serveis que les administracions no estan avui en condicions d’oferir. Postsuburbia neix del treball col·lectiu d’arquitectes experimentats en projectes comunitaris, molts dels quals han pogut assistir a la presentació del llibre que hem celebrat a la Nau Comanegra.

Amb la sala a plena capacitat, Zaida Muxí, arquitecta i professora de l’ETSAB-UPC que ha coordinat l’edició de Postsuburbia, va presentar tot el ventall de propostes i accions que s’hi poden desenvolupar: autogestió d’espais públics, cura de l’entorn, concertació d’usos i intercanvis, neteja i manteniment, sistemes de mobilitat compartida, reutilització d’estructures en desús, construcció d’espais simbòlics i identitaris… i moltes més.

La sessió va comptar també amb la participació d’Oriol Nel·lo, geògraf i professor de la UAB, que gràcies a la seva experiència com a secretari de planificació territorial de la Generalitat de Catalunya va poder compartir amb el públic les dificultats que implica l’arranjament dels suburbis ja existents. Una tasca que demanarà molts anys d’esforç i un pressupost astronòmic, i que demostra la completa inviabilitat d’aquest model residencial del qual no ens podem permetre cap més proliferació.

Vist: 240 vegades