En mi barrio no había chivatos: la Barceloneta en estat pur

El periodista i escriptor Arturo San Agustín és l’autor del llibre En mi barrio no había chivatos (Comanegra, 2016). Un retrat de la Barceloneta i dels canvis que ha patit al llarg dels anys amb l’arribada del turisme massiu i l’especulació immobiliària. Ahir a la nit el va presentar envoltat d’amics i coneguts, molts d’ells veïns del barri, i ho va fer acompanyat de dos ponents de luxe: l’escriptor Rafel Nadal i la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin. Entre els assistents a l’acte s’hi comptaven personalitats com l’exalcalde socialista Jordi Hereu, l’integrant del Tricicle Carles Sans o el periodista Jordi Mercader.

presentacio_arturo_sanagustin_comanegra

La Nau Comanegra durant la presentació de En mi barrio no había chivatos.

Després de la introducció de rigor del director de Comanegra, Joan Sala, que com és costum va dedicar uns minuts a explicar la història de l’editorial i del bell espai on està ubicada, Gala Pin va agafar el torn de paraula. En principi, la regidora havia de ser l’última en parlar i tancar l’acte, però un compromís inesperat va obligar a capgirar el guió. Per sort, es va poder quedar fins al final. No va escatimar en elogis cap al llibre i cap a l’autor, i va assumir el repte de conservar el millor de la Barceloneta: «Crec que som a temps de salvar-la i de mantenir-ne l’esperit unitari i gamberro», el mateix esperit que reflecteix el llibre de San Agustín.

Rafel Nadal va preparar un text preciós per a l’ocasió, del que extraiem un clar titular: «Arturo San Agustín és el millor escriptor català en llengua castellana». L’escrit de Nadal va ser una lloança constant a San Agustín en totes les seves facetes, la de periodista, escriptor i veí de la Barceloneta: «L’Arturo és un columnista incisiu, un escriptor provocador amb una altíssima capacitat d’observació i de narració per descriure un món complex». I sobre el llibre: «’En mi barrio no había chivatos’ són 200 pàgines de literatura en estat pur, sense edulcorants, sense trampes. El fresc d’un barri convertit en retrat per la condició humana». I per acabar: «Amb aquest llibre acabareu somiant històries d’aventures emocionants».

L’homenatjat de la nit, Arturo San Agustín, va ser més breu que la resta. Va agrair la feina a l’equip de l’editorial (cosa que ens va fer molta il·lusió!) i va explicar la història de com ens va conèixer: va ser a través de l’Elena de La Casa del Llibre, que li va recomanar que ens vingués a veure. Al llarg del seu parlament, l’autor va voler deixar una cosa molt clara: «En aquest llibre, el veritable protagonista és la Barceloneta». Al final de l’acte en Paco Camarasa, ex llibreter de la mítica Negra i Criminal de la Barceloneta, ens va fer riure a tots quan va preguntar a San Agustín què li sembla compartir editorial amb la Sra. Rius.

Quan va acabar l’acte, periodistes, polítics, escriptors, editors, pescadors, amics i veïns de la Barceloneta vam compartir plegats unes quantes cerveses i ens vam quedar xerrant fins entrada la nit.

imatges_interiors_llibre_arturo_sanagustin

El llibre conté un important arxiu de fotografies emblemàtiques del barri.

Un llibre sobre un barri on no hi havia “chivatos”
A En mi barrio no había chivatos, Arturo San Agustín ens presenta un retrat de la Barceloneta i la monumental transformació que ha viscut des de principis dels anys seixanta fins a l’actualitat. Per fer-ho, se serveix de la pròpia experiència –veí del barri, va viure a l’antiga fàbrica de gas El Arenal– i de les veus de molts personatges mítics que, amb sobrenoms tan curiosos com El Capa, l’Anxoveta, el Llauna o el Chino, expliquen com era aquella Barceloneta marinera, pescadora i comerciant de la que ara queden pocs vestigis.

L’estil inconfusible de San Agustín, una escriptura d’impacte lliure de floritures, rememora el barri de barraques que va ser el Somorrostro, el xiulet de les fàbriques marcant el final del torn, les files d’obrers de cara ensutjada, mono blau i boina, que passaven la tarda als bars o a les cantonades, mentre les dones s’ho miraven des del balcó del seu “quart de casa”. Les barques i els pescadors, protagonistes indiscutibles d’aquesta crònica, ja s’han habituat a compartir el port amb els iots d’apoderats i la platja amb els turistes, als qui han d’orientar i indicar on trobaran la millor paella de la ciutat. Les passejades per la costa han quedat en una caminada fins a l’Hotel Vela.

Aquest llibre sobreposa dues imatges: la Barceloneta d’abans i la del segle XXI, dos mapes amb una fisonomia totalment transfigurada a causa del turisme i l’especulació immobiliària i que San Agustín mira amb dosis idèntiques de nostàlgia i crítica. En mi barrio no había chivatos és un retrat d’aquella dama descalça encara estimada i, en gran part, perduda per sempre. Però, sobretot, és una declaració d’amor a la Barceloneta.

 

 

Vist: 142 vegades