L’enigma Arquimbau: sexe, feminisme i literatura a l’era del flirt

Després de dos anys d’investigació, el periodista Julià Guillamon publica L’enigma Arquimbau, un estudi multi disciplinar on recorda la vida i obra de Rosa Maria Arquimbau, que va ser una periodista i escriptora que durant els anys de la República va escandalitzar els seus coetanis amb una manera de viure i pensar provocativa, per finalment caure en l’oblit en esclatar la Guerra Civil.

El que en principi havia de ser un petit llibret centrat en la figura d’Arquimbau, al final ha esdevingut un volum de més de 300 pàgines acompanyat de 194 il·lustracions i fotografies, on Guillamon no només ens parla de la vida i obra d’aquesta –entre moltes altres coses– activista dels anys trenta; també és un retrat de la vida i els costums de la societat barcelonina dels primers anys de la República. Tot plegat ho presentem en un estoig que també conté Història d’una noia i vint braçalets, l’edició en facsímil d’una de les novel·les que va escriure Arquimbau. Ens explica la història de la Cri-Cri, una noia rossa i preciosa que col·lecciona amants i braçalets, que sap com funcionen les lleis que dicten els homes i no dubta a utilitzar-les a favor seu.

estoig_enigma_arquimbau_comanegra

D’esquerra a dreta: Història d’una noia i vint braçalets, l’estoig que conté ambdós llibres i L’enigma Arquimbau.

La presentació a la Nau Comanegra va ser un èxit de convocatòria
Ahir al vespre en Julià Guillamon va presentar L’enigma Arquimbau en societat. Per fer-ho va comptar amb la col·laboració de la professora de literatura catalana contemporània de la UAB, Maria Campillo, i de la periodista i escriptora Empar Moliner. «En Guillamon fa anys que intenta fer una cosa ben difícil i pròpia dels memorialistes, que és deixar constància en el món literari d’”allò que el vent s’endugué”», diu Campillo al iniciar la seva intervenció. En el seu paper de professora, també ens va facilitar un “Manual d’ús” per llegir els llibres, del que en destaca dos punts:

1. L’ordre de la lectura: primer s’ha de llegir L’enigma Arquimbau i després Història d’una noia i vint braçalets.
2. Alerta! La lectura d’aquest llibre està contraindicada per les persones que no vulguin sortir del políticament correcte.

L’Empar Moliner va haver de posar-se de peu per fer una declaració: «En Guillamon està enamorat de l’Arquimbau, i això que ella ja no existeix!». Segons Moliner, en Julià Guillamon s’excita amb la història d’aquest gran personatge i aquesta excitació es palpa en la manera com escriu sobre ella. I ens dóna un últim consell: «Compreu-vos el llibre i llegiu-lo al tren, perquè segur que us tiraran la canya».

presentacio_enigma_arquimbau_nau_comanegra

La Nau Comanegra plena de gom a gom a la presentació de L’enigma Arquimbau.

Qui era Rosa Maria Arquimbau?
Quan el periodista Julià Guillamon va trobar una fotografia de Rosa Maria Arquimbau datada de l’any 1973, de seguida va quedar intrigat per la història d’aquella dona d’ulls tristíssims. Temps enrere, durant els primers anys de la República, la mirada afligida d’Arquimbau no era més que el gest estudiat que la jove feia servir quan la retrataven.

arquimbau_1973

Rosa Maria Arquimbau l’any 1973, fotografiada per Toni Vidal.

Era una dona independent, políticament compromesa i, tal com es definia a ella mateixa, «una feminista una mica especial». Defensava amb afany les seves conviccions a publicacions com Joventut Catalana, Flames Noves, La Rambla o L’Opinió, així com a les dues novel·les i dues dotzenes de contes que va escriure.

Les idees d’Arquimbau i el llenguatge tan directe que utilitzava per transmetre-les aviat li van suposar el recel dels seus coetanis: les dones la criticaven —fins i tot les seves companyes de causa—, els homes la temien i alhora menystenien els seus articles i les seves novel·les.

Que, a més, fos una dona sexualment alliberada no ajudava gens. Corrien per Barcelona diverses històries sobre les seves relacions amb homes, que escandalitzaven a la gent. Algunes vegades, fins i tot li ho van retreure en les crítiques dels seus llibres.

Josep Maria de Sagarra, que a començaments dels anys trenta era el prototip de l’escriptor modern, va influir en el seu estil a l’hora d’escriure columnes i de posar en evidència els carques de Barcelona en les seves novel·les. Entre la gent que la va criticar: Mercè Rodoreda.

Amb l’esclat de la Guerra Civil, Arquimbau es va veure obligada a marxar. Tot i que de l’exili en van sortir alguns dels autors i llibres més importants de la literatura catalana del segle XX, per a ella va suposar un cop del que mai es va poder recuperar.

*  *  *

L’enigma Arquimbau foma part d’una línia d’estudis sobre els anys trenta que Julià Guillamon va iniciar amb Jamás me verá nadie en un ring. La historia del boxeador Pedro Roca, publicat el 2014 per Comanegra.

El disseny i la maquetació de la mà d’Albert Planas.

Vist: 225 vegades