Sobre el llibre “Terra de lletres”

Un text de la mà del senyor Pere Sala i Martí, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, per la presentació del llibre Terra de lletres, celebrada el 17 d’abril del 2018 a la Nau Comanegra. El llibre és una excursió per seixanta textos sobre paisatges catalans, escrits per una seixantena de grans autors, i seleccionats per Jordi Llavina. 

Bona tarda i moltes gràcies per aquesta invitació. És un enorme plaer participar de la presentació d’un llibre publicat per l’editorial Comanegra; una editorial jove, compromesa amb el país, i que busca amb els llibres que edita posar en valor el patrimoni cultural. Doncs bé, el paisatge n’és un, i molt rellevant.

Tinc també el plaer de compartir aquesta presentació amb Madeline Beach Cary. Vaig llegir en una entrevista que li va fer fa uns mesos Griselda Oliver al digital Núvol on deia “escric sobre els llocs que coneixes i estimes”, i això és precisament el que van fer els protagonistes del llibre que presentem avui: són persones amb un vincle emocional amb el paisatge del qual escriuen.

I és també un honor presentar un llibre editat per en Jordi Llavina, a qui no coneixia personalment, però que des de fas temps llegeixo, escolto i admiro molt. I avui, a més, felicito per la seva trajectòria i la seva obra, i especialment per aquest llibre.

Aquest és un llibre en el que el vincle entre el títol (“Terra de lletres”) i l’objecte (el llibre) estan molt ben pensats. Mirar i palpar la coberta del llibre t’evoca la idea de “terra”, que alhora et connecta amb el territori, que és el suport, el substrat del paisatge. Tant pel seu color com pel seu tacte, la seva textura, rugosa, canviant, la coberta sembla una autèntica topografia, on dins seu hi trobem coordenades, un mapa en definitiva, que és precisament el que ressalta en Jordi Llavina en la seva presentació: “un mapa de textos literaris referits a llocs del nostre país, Catalunya”. Efectivament, és un autèntic mapa/llibre que descobreix 60 paisatges (60 tasts de paisatges, que de fet el que fan és invitar-nos a llegir l’obra completa), 60 imaginaris, a través de la literatura.

Però amb la terra i el territori per si sols no formem un paisatge. La segona part del títol correspon a les “lletres”. Amb les lletres construïm paraules, i les paraules construeixen paisatges. Joan Nogué, catedràtic de geografia humana de la UdG, i que va dirigir l’Observatori del Paisatge de Catalunya fins l’any 2017, va publicar al diari Ara: “Les paraules creen llocs, el llenguatge conforma el lloc. La toponímia, el nivell més elemental del llenguatge geogràfic, no només ens explica com és un paisatge, sinó que ens mostra com aquest paisatge ha estat percebut, viscut i sentit al llarg de generacions per part d’una determinada cultura. Quan anomenem, fem néixer quelcom, tornem visible l’invisible, convertim l’espai abstracte en lloc concret. Les paraules fan que els llocs existeixin, encara que aquestes paraules s’articulin en forma d’una narració fictícia, en forma de novel·la, de llegenda, de conte.”

L’obra de Joaquim Ruyra, per exemple, és una magnífica mostra de com les paraules creen llocs, i de com el llenguatge conforma el lloc. Recordo haver-li llegit un text a l’escriptor Toni Sala on explicava que Ruyra va publicar l’any 1903 “Marines i boscatges”, i el 1920 va canviar el nom de l’obra per Pinya de Rosa, que és el nom d’un nus mariner. Doncs bé, certament és fantàstic veure com aquest títol (Pinya de Rosa) ha acabat donant nom als jardins que porten aquest nom i sobretot a un espai natural de Blanes. Per tant, Ruyra va emprar els noms d’un lloc per explicar un lloc, i aquests han acabat donant-los el nom.

Tot “Terra de lletres” fa al·lusions a la idea de l’excursió, el passeig, la sortida, el viatge… Ho veiem a la presentació del seu llibre, quan en Jordi Llavina diu que “erra de lletres s a llocs del mcom diu en Jordi Llavina: un mapa de textos literaris referits a llocs del mnostre pa”Terra de lletres és una excursió per 60 textos”. També el subtítol del llibre és “El paisatge de Catalunya en 60 visites literàries”. Fins i tot a la contracoberta diu “Una obra per passejar per Catalunya”. Vet aquí com la literatura recrea el paisatge i aquesta recreació influeix de manera notable en la percepció que en tenim, fins al punt que amb aquest llibre és possible visitar la Vall del Corb amb els ulls de Lluís Foix, Montjuïc amb els de Joan Margarit, Tortosa amb els d’en Manel Cuyàs, i la Mora d’Ebre acompanyats de l’Edat d’Or d’Artur Bladé.

M’agrada també que l’editor situï l’excursió i la visita com a fil conductor, però sense que hi hagi una ruta preestablerta, sense un itinerari prèviament marcat, sense un “primer” paisatge i un “últim” paisatge; o sense suggerir-nos anar d’un paisatge més vell a un de més actual, o del mar a la muntanya, o de nord a sud, o d’un paisatge pretesament millor a un de pitjor. I és, per tant, el lector qui construeix el seu propi mosaic de paisatges. Aquesta decisió t’invita a viatjar, a visitar, a imaginar i a descobrir els paisatges en llibertat, i això em sembla molt suggerent.

Alguns dels escriptors que es recullen en el llibre també es mouen cap a un espai desconegut. És a dir, canvien els seus paisatges quotidians per altres paisatges que tenen un clima, un color, una llum, unes olors, uns sons nous, que ens captiven. L’exquisit text de Joan Alavedra en el moment que arriba a la Cerdanya, recollit a la pàgina 32 del llibre, és molt eloqüent en aquest sentit:

“No oblidaré mai, aquella anada! El paisatge -la llum, els cims, els boscos d’avets, els prats amb les ramades d’eugues i de vaques-, tot s’anava atansant a poc a poc, mentre pujàvem a ritme i mesura humanes. Sentia l’olor de l’herba, l’esbufec i la bravada de la suor dels cavalls, l’espetec de la tralla, el crit del carreter. I, per la finestra oberta, bo i passant , arrencava alguna mata, o la collada, agafava algun grapat de la neu que havia quedat pels marges. El final fou espectacular. Així que arribàrem davant d’Alp i s’obrí l’àmplia visió de la vall, tan variada pels colors dels sembrats i l’encerclada de muntanyes, encara nevades, els cavalls emprengueren la baixada amb un trot alegre, i travessant, amb un gran avalot de cascavells, aquella plana tan rica d’arbres i aigua, no paparen fins a Puigcerdà.”

En general, els escriptors utilitzen el paisatge per interpretar i recrear la realitat que els envolta. El paisatge és allà on passa l’acció, l’escenari que acull les vides i aventures dels personatges; i, en ocasions el paisatge esdevé un personatge més de les obres literàries. Així, la literatura participa en la construcció social del paisatge perquè ens ensenya a veure’l d’una determinada manera. A través dels escriptors i sense adonar-nos-en, també anem interioritzant les traces més significatives i determinants d’aquests paisatges. I això fa de la literatura de paisatge un vehicle de transmissió de valors i de coneixement de la història i del present dels paisatges de Catalunya.

El Dietari de Susanna Rafart, compilat a la pàgina 200, o la descripció de la boira lleidatana que fa Joan Santamaria, per posar només dos dels molts exemples que trobem en el llibre, són magnífiques mostres de comprensió del caràcter i la personalitat d’un lloc. I per això quan des de l’Observatori del Paisatge vam elaborar els catàlegs de paisatge de Catalunya, a través dels quals vam identificar 134 paisatges a tot Catalunya, vam explorar el llegat artístic de cada indret com una manera d’identificar aquells valors del paisatge de caire més cultural i perceptiu (com els estètics, simbòlics, o espirituals) i, per tant, de valoració més subjectiva.

I ho vam fer precisament perquè estàvem convençuts que una de les vies bàsiques de transformació de la mirada i de creació dels imaginaris paisatgístics més destacables al llarg de la història han estat les percepcions artístiques, per mitjà de la interpretació que els mateixos escriptors (però també escultors, músics o cineastes, etc.) fan del paisatge. Ells transmeten atributs, però alhora n’han estat creadors i poden arribar a l’extrem transformar els territoris en si mateixos (per exemple, quan hi ha una alta freqüentació turística de determinats indrets a partir no tant del territori que es visita com dels relats literaris o escenes de pel·lícules que s’hi ha projectat). Però aquesta és una qüestió que ja s’escapa d’aquest llibre.

Vaig acabant. El llibre és una excel·lent mostra de la riquesa i varietat d’escriptors de paisatges urbans i rurals més aviat “idíl·lics” des del segle XIX a casa nostra: Josep Pla, Mercè Rodoreda, Jacint Verdaguer, i de tants i tants altres que apareixen en la selecció del llibre. A Catalunya tenim també altres escriptors que s’inspiren en entorns més metropolitans, periurbans, i fins i tot rurals més marginals. Em refereixo a Mercè Ibartz (que també és present en el llibre), Francesc Serés (autor de “La pell de la frontera”, llibre ubicat a la Franja), Toni Sala (amb el “Rodalies”, novel·la ubicada als paisatges ferroviaris de la costa del Maresme), o Vicenç Pagès (autor de “Dies de Frontera”, novel·la ubicada el tram Figueres- La Jonquera).

En definitiva, avui presentem un llibre molt complet, molt oportú, i molt útil pels que ens dediquem al món del paisatge. És també un llibre molt ben editat, que fa una aportació molt valuosa i enriqueix el creixent nombre d’iniciatives socials i culturals que relacionen literatura i paisatge a casa nostra: rutes literàries; excel·lents publicacions com l’Atles literari de les terres de Girona d’Aragó i Vilallonga; iniciatives com el Mapa Literari Català, la xarxa de patrimoni literari Espais Escrits, o el Centre Quim Soler del Priorat; la completa i recent exposició “Patrimoni oblidat, memòria literària”, de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner; les exposicions sobre paisatges i literatura en el marc del Festival MOT; les iniciatives locals com la nova web “Mequinensa, Paisatge literari”, que posa en valor l’obra de Jesús Montcada; o les noves col·leccions, com Vibop Edicions, sobre vi, cultura i paisatge.

En definitiva, avui presentem un llibre per gaudir-lo tant des de casa com viatjant, ja que fa una selecció ben representativa de la diversitat de paisatges del país, i amb fragments literaris de molta qualitat que t’inviten no només a visitar i imaginar paisatges, sinó també a aprofundir més amb cadascuna de les obres que en Jordi Llavina ha seleccionat molt acuradament i encertadament. Voldria destacar també que l’autor incorpora comentaris previs a cada text literari que són autèntics tractats breus de paisatge.

De nou, vull felicitar a en Jordi Llavina, a l’editorial Comanegra, i de nou agrair-los la seva atenció i invitació a aquest acte.

 

 

Vist: 31 vegades