Quaranta anys perduts

Rosa Maria Arquimbau (1909-1992). Periodista i escriptora, era una dona independent, políticament compromesa i, tal com es definia a ella mateixa, «una feminista una mica especial». Defensava amb afany les seves conviccions a publicacions com Joventut Catalana, Flames Noves, La Rambla o L'Opinió, així com a les dues novel·les i dues dotzenes de contes que va escriure.

Les idees d'Arquimbau i el llenguatge tan directe que utilitzava per transmetre-les aviat li van suposar el recel dels seus coetanis. Que, a més, fos una dona sexualment alliberada no ajudava gens. Corrien per Barcelona diverses històries sobre les seves relacions amb homes, que escandalitzaven a la gent. Algunes vegades, fins i tot, li ho van retreure en les crítiques dels seus llibres.

Josep Maria de Sagarra, que a començaments dels anys trenta era el prototip de l'escriptor modern, va influir en el seu estil a l'hora d'escriure columnes i de posar en evidència els carques de Barcelona en les seves novel·les. Entre la gent que la va criticar: Mercè Rodoreda. 

Amb l'esclat de la Guerra Civil, Arquimbau es va veure obligada a marxar. Tot i que de l'exili en van sortir alguns dels autors i llibres més importants de la literatura catalana del segle XX, per a ella va suposar un cop del que mai es va poder recuperar.