La fugida d'Urània

1888: la gran Exposició. Barcelona és una ciutat de mags i poetes, vanitats i misèria; cabassos de misèria amagada sota una catifa obscena. Eugeni Bellavista és un pintor frustrat que arriba a Barcelona per dedicar-se, accidentalment, a la fotografia galant. S'adonarà que la ciutat és una cotilla perfecta; que reprimeix entre somriures. Pel seu estudi hi aniran passant grans senyoretes de la burgesia catalana que, sense saber-ho, seran el goig dels lectors de la premsa londinenca, però encara serà capaç de participar en una obra noble. De la més impensada desaparició escènica, com en els miralls vells i remots del Tibidabo, en brollarà la veritat.

Tots els protagonistes d'aquesta gran mascarada estan destinats a dansar com titelles en una òpera que s'està preparant amb la connivència de Fructuós Canonge, el Merlí català, i la bella Misericòrdia.

«L’acabaven de decapitar, a ella, la inigualable Meunier. Un esglai general va seguir la dalla que li havia arranat el cap amb precisió, allí mateix, d’una revolada».

Susanna Rafart (Ripoll, 1962) és autora d’una obra poètica imponent que li ha fet merèixer, entre d’altres, els premis Carles Riba i Cavall Verd, o el Crítica Serra d’Or per obra narrativa. També exerceix la crítica literària, que combina amb l’organització de projectes culturals.