Jardins de parets seques. Recordant Josep Pla

Josep Pla, en el llibre Cadaqués, constata amb admiració la presència de les parets de pedra seca a frec d'aquest poble. Aquestes pàgines foren l'origen d'un altre llibre: Josep Pla i les parets seques de Cadaqués, que fou editat en homenatge a l'escriptor. Avui tota aquesta bibliografia ens ha servit de base per a aquest volum, on s'amplia la informació a la zona de la Côte Vermeille i de la Garriga.

Llegir aquesta obra esdevé un viatge a diferents sensibilitats en la conservació d'una obra gegantina que iniciaren fa pocs segles els pagessos de les nostres terres. Sense cap més material que no fossin les pedres, construïren milers de quilòmetres de parets i centenars de barraques. Aquesta acumulació de temps, enginy i voluntat cridà en el seu moment l'atenció de l'escriptor Josep Pla, que definí aquests paratges com un immens "jardí de parets seques". L'ombra de Pla planeja inevitablement sobre cada una de les pàgines d'aquest llibre.

Aquest llibre és una edició bilingüe en català i francès. Títol en francès: Jardins de pierre sèche. En souvenir de Josep Pla.

En Ramon Sala, parlamentari garrotxí a Madrid durant molts anys, ha treballat sempre en el món de la cultura i la divulgació de les comarques gironines, especialment de la Garrotxa. En aquest camp ha editat, escrit i col·laborat en molts llibres sobre aquesta terra. La seva amistat amb Josep Pla i la relació amb gent de Cadaqués, Banyuls, Figueres... han propiciat que fos l'ànima i el motor real d'aquest llibre. Sobre el mateix tema, en el seu moment i com un homenatge a Josep Pla, publica Pla i les parets seques de Cadaqués, obra totalment exhaurida i que és el precedent d'aquest llibre que avui teniu a les mans.

En Domènec Moli ha recorregut, juntament amb en Ramon, els camins de les parets seques i amb la seva prosa ha intentat reflectir en aquesta publicació els sentiments que a ambdós autors anava provocant aquest paisatge al·lucinant. Autor de diferents llibres i de moltes col·laboracions a la premsa comarcal, en Moli ha viscut aquesta experiència amb en Ramon amb nova curiositat. Potser perquè aquest paisatge li és tan proper, mai l'havia mirat amb els ulls de l'admiració que aquestes visites han despertat. Moltes vegades el que tenim més a l'abast és el que menys apreciem. En tot cas en Moli, en aquest llibre, testimonia la seva emoció i molts altres sentiments davant d'aquesta realitat