Diari d'un funàmbul. Les llibretes d'Alexandre Cirici Pellicer

No és possible entendre el panorama cultural i artístic modern del nostre país sense considerar la figura d’Alexandre Cirici Pellicer (1914-1983), el gran impulsor de la renovació de la crítica i la historiografia artística durant els difícils anys del franquisme. Aquest volum enregistra les seves vivències i els seus pensaments pel període comprès entre 1946 i 1961; precisament els anys en què, retornat de l’exili, començà a definir la seva prolífica carrera professional a Barcelona, que el portaria a exercir de crític, dissenyador, publicista, escriptor, professor i finalment polític.

Aquesta crònica sorgeix d’un document literari inèdit escrit de la pròpia mà de Cirici: les cent trenta-quatre llibretes que conformen el seu diari personal, on hi enregistrava diàriament observacions i experiències des d’una òptica personal. El temps, sempre en present, segueix el curs dels esdeveniments mentre s’alternen senzills esquemes o llistes fetes al vol amb l’assaig més reflexiu, els elements més quotidians amb els més extraordinaris, i els breus apunts amb les notes èpiques. Tampoc hi falten els dibuixos a mà alçada sobre personatges, paisatges, objectes, edificis, carrers o obres d’art.

Inevitablement, aquest diari esdevé també una crònica particular de les pulsions intel·lectuals d’un moment històric únic; un assaig sobre els entrebancs i els greuges que comportà viure sota unes determinades circumstàncies, les de postguerra, i la lluita permanent per intentar superar-los. Les dades objectives de la vida quotidiana es barregen amb les reflexions més punyents en un intent de situar-se en el món, d’interpretar-lo i comprendre’l, expressant així una voluntat d’afirmació sense la qual cap diari no tindria sentit.

*  *  *
Aquesta obra s'ha publicat amb el suport de l'ICEC.

Alexandre Cirici Pellicer (Barcelona, 1914-1983) pertany a la generació esquinçada per la Guerra Civil. Després de dos anys d’exili a França, retornà a Barcelona amb la seva família i tractà de bastir el seu món intel·lectual i artístic mitjançant una mirada oberta, renovadora i pluridisciplinar, sense abandonar mai el seu compromís cívic i polític amb el país. Fou el primer director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, en les primeres eleccions democràtiques va ser elegit senador i també formà part de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa.

Glòria Soler Cera (Barcelona, 1956) és doctora en Humanitats i llicenciada en Història. Ha publicat els llibres L'estiueig a Catalunya 1900-1950 (Edicions 62), L'estiueig (RBA) i, conjuntament amb Cristina Gatell i Arimont, les biografies Miquel Batllori. Records de quasi un segle (Quaderns Crema, Premi Ciutat de Barcelona 2000), Martí de Riquer. Viure la literatura (La Magrana, Premi Gaziel 2007 i Premi Ciutat de Barcelona 2008) i Amb el corrent de proa. Les vides polítiques de Jaume Vicens Vives (Quaderns Crema).