Tan bé que anàvem...

Aquest és gairebé un llibret teatral; una proposta de representació que fa temps —molt!— haurien d’haver lliurat dos amics per justificar la subvenció que va gosar concedir-los un pobre conseller molt ben enredat. Però tractant-se de Carles Flavià i Jaume Sisa, no és d’estranyar que la cosa no arribés mai a bon port... Uns anys després, finalment, arriben al teatre amb Tan bé que anàvem... per treure a la llum aquella peça inèdita i així confessar-se d’un dels més reeixits exercicis de malversació que mai s’hagi vist en aquest país.

Tan bé que anàvem... és quelcom semblant a una sopa primigènia. És un compendi de malentesos i retrets, però sobretot és un mirall davant del qual dos artistes, cara a cara, es despullen a través d'escenes inaudites, que van des del sexe en viu al mercat de la Boqueria fins a lectures de l'Evangeli després d'una nit de festa, passant per herències consistents en una col·lecció completa del Capitán Trueno i del Jabato, i per dissertacions en què no salven ni les vídues, ni els consellers, ni els cantautors kumbaiàs, ni les ex de dubtosa reputació.

En Sisa és un malalt sentimental. Nebot de Salvador Dalí i cunyat de Woody Allen és, segons va definir-se ell mateix, un artista polifacètic: «Ho faig tot malament», va dir. La mandra el va dur a la contemplació galàctica i a la vida solitària; i l’avorriment, a fer recados. És l’últim representant de l’Espanya de Franco i de l’univers d’Einstein. Si no l’han tancat per esquizofrènic és perquè la sanitat pública està més pendent de guarir les ferides del cos que les de l’ànima. Ell, amb voluntat, ha tractat de guarir-les, amb aromes de Montserrat i, sobretot, amb aromes d’Escòcia. C.F.

En Flavià és un amic de l'ànima des de fa molts anys. Porta la comèdia a la butxaca i de tant en tant la treu a passejar, repartint-la de manera molt natural. Per això m’ha resultat tan fàcil i agradable parir aquest llibre amb ell. Pel que fa a la seva personalitat, no sabria ben bé com explicar-la. Només puc dir, després de llargues i compartides matinades de barra fixa, que està fabricat en un taller d'exemplars únics. També tinc la certesa de que és un animal gros perfectament humanitzat pel seu pas pel seminari de la vida. J.S.