Diumenges a Barcelona

«Llibres i terrasses, sifó i vermut, esport i política, tot agafa un aire desmenjat i saberut, tacat pel rodolar carnal d’una oliva. Migdia és mort acabat el dinar, i les notícies es panseixen a mesura que passa la tarda. I el diumenge sembla que s’acabi abans d’acabar-se el dia. M’agrada pensar que les cròniques que segueixen aquestes línies han pogut portar un lector desprevingut on no tenia previst anar. La crònica com a bitàcola de viatge que assenyala el tresor, moltes vegades modest, però tresor a la fi. El detall que aspira a ser categoria, el paisatge que explica una història. Però també la gent amb qui comparteixo afició per la ciutat: historiadors entusiastes, cronistes de barri, fotògrafs que documenten la vida quotidiana, gent de la xarxa i de fora de la xarxa que m’han regalat les seves històries i opinions.»

*  *  * 
Aquesta obra s'ha publicat amb el suport de l'ICEC.