Muñoz Ramonet: retrat d’un home sense imatge

Julio Muñoz Ramonet és una de les figures més enigmàtiques de la societat barcelonina de mitjan segle XX. Durant dècades va ser un dels homes més poderosos de la ciutat i, no obstant això, fou un home sense imatge, del qual van transcendir poquíssimes fotografies. Les operacions de Muñoz mai eren del tot clares. El llarg litigi entorn del llegat de la seva gran col·lecció artística, aconseguida en anys de negocis nebulosos o directament foscos, és el que n'ha marcat més el nom des de la seva mort (Suïssa, 1991). Però Muñoz Ramonet és l'estendard d'una manera de fer diners, representa l'avantguarda del liberalisme sense regulacions de la nostra contemporaneïtat i d'una època que sembla projectar-se sobre el present.

L'aportació d'aquest llibre es planteja com una obra polièdrica que pretén, sobretot, entrar en el personatge, en la seva activitat com a empresari i en la seva dimensió de col·leccionista. Per això es construeix a partir d'un seguit de textos inèdits, d'autors que ja han treballat sobre Julio Muñoz Ramonet i d'altres que s'hi estrenen, amb noves mirades i noves recerques per fer llum sobre un relat ple d'incògnites.

Edició de Manel Risques.

Textos de:

Manel Risques Corbella. Professor d’Història Contemporània a la UB, ha desenvolupat la seva tasca d’investigació en àmbits diversos entre els que destaquen la política d’ordre públic, la violència, la repressió i les forces policials als segles XIX i XX; les polítiques de memòria; o l’ús de la fotografia en la història. Les seves darreres publicacions, les col·laboracions a Diccionario de la Memoria Colectiva (2018) i Història Mundial de Catalunya (2018) i el llibre Catalunya, 1980-2015. Història en fotografies (2018). Ha comissariat exposicions diverses, la darrera Franco, Victòria, República. Espai urbà i impunitat (2016-17). Premi Ciutat de Barcelona (1994) per l’obra El Govern Civil de Barcelona al segle XIX i Premi Nacional de Patrimoni Cultural (2004) pel guió de l’exposició Les presons de Franco.

Xavier Theros és autor d’una extensa bibliografia sobre la ciutat de Barcelona, que va de Barcelona a cau d’orella a Diumenges a Barcelona passant per Barcelona: secretos a la vista, Tots els meus carrers i La Sisena Flota a Barcelona. Amb La fada negra va guanyar el 49è premi Pla de narrativa.

Joan Miquel Gual és de la comunitat de Can Batlló, coopera a La Borda, inventa rutes guiades amb Memòria en moviment i ensenya Història i teoria del cinema a la UOC. Va ser un dels dos comissaris de l’exposició fotogràfica sobre la família Muñoz Villalonga: «De cognom espoli» (Can Batlló, 2016).

Xavier Muñoz. Nascut a Barcelona ha estat empresari tèxtil més de cinquanta anys. Durant el franquisme va ser cap del moviment clandestí CC i fundador i responsable de la revista Promos. Va ser també cofundador del Centre d’Estudis pel Desenvolupament de la Comunitat. Autor de diversos llibres: L’economia com a experiència diària a Catalunya (1984), De dreta a esquerra (1990), Negocis privats i dèries públiques (1999), Muñoz Ramonet: societat il·limitada (2004) i Un llarg hivern (2009).

Montserrat Llonch i Casanovas. Professora d’Història i Institucions Econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca s’ha centrat en temes relacionats amb la indústria tèxtil a la Catalunya contemporània. Ha publicat 4 llibres, 22 capítols de llibre i 10 articles a diverses revistes especialitzades com Business History, History of Technology, Revista de Historia Industrial, Investigaciones de Historia Económica i Recerques, entre d’altres.

José Martí Gómez. Nascut a Morella l’any 1937, ha treballat com a periodista en diversos mitjans. Durant alguns anys va ser cronista judicial i és autor d’una desena de llibres de temàtica diversa.

Esther Alsina. Llicenciada en Belles Arts, Màster en Gestió del Patrimoni Cultural i Doctora en Història de l’Art amb Menció Internacional (UB). És professora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, tasca que compagina amb la investigació i el comissariat d’exposicions.

José Ángel Montañés Bermúdez. Entre el 1990 i el 2007 va ser documentalista a El País, des de 2007 és redactor de cultura del mateix diari, on ara mateix és responsable d’Art i Patrimoni. Ha fet un seguiment exhaustiu de conflictes patrimonials com el de les obres d’art de l’herència de Julio Muñoz Ramonet.