Dalí, l’infame, l’indigne, agenolla’t davant d’en Guimerà! Com és que et vares atrevir a dir-li “immens putrefacte pelut”, “gran porc” i “pederasta”, un 22 març del 1930, a l’Ateneu Barcelonès? En una conferència que hi feies sobre “la moral surrealista”! Només t’excusa que t’ho vares mirar malament, que anaves enardit per una Gala que acabaves […]

Ja sé que escriure aquestes paraules que es volen amb valor filosòfic és avui dia, a l’època de la globalització, totalment absurd. Però no és absurd constatar que les maneres de pensar neixen del context natural i social (aquest concepte amb la màxima amplitud) des del que es desenvolupen. I els catalans han tingut una […]

Benauradament i malauradament ens movem per conceptes i no per criteris. Per conceptes perquè així sabem quin és el tema del que parlem, altrament seríem simples papagais que no saben què diuen. Perquè al concepte hi ha la intenció de l’aplicació, però, malauradament, els conceptes que emprem no els comprenem; els sabem de memòria però […]

L’atzar personal meu, aquests dies convulsos de lluita i contradiccions per una vera sobirania d’un Estat Català, va fer que em trobés davant d’una obra de Tàpies en un indret públic privat (un hospital); del perquè de que l’obra fos allí jo en podia saber més o menys les circumstàncies, però el que importava era […]