El temps, si no se n’és conscient, no existeix; aleshores la successió que evidentment ens mostra la geologia o es plasma en i pel vent i/o el fet de la pluja mateix, atès que aquestes realitats són afectades per una duració constantment mutant, aquest ordre –segons deia Aristòtil– del abans i del després, pot ser […]

No es tracta d’una ironia com, més o menys, va voler escriure Erasme respecte de l’estupidesa del seu temps (oh, sarcasme, el del Renaixement del XVI), sinó d’una realitat actual que ve després d’haver –jo mateix el primer– lluitat per evitar la incomunicació mental, mal, creiem, de tot els averanys que ens pertorben i després […]

En una època, primers setanta del segle passat, que jo treballava a l’editorial Salvat en la confecció d’un diccionari enciclopèdic en català, un dels col•laboradors permanents de redacció en qüestions econòmiques era en Rafael Tasis, un xicot de mitja edat que havia estudiat economia a la Universitat de Barcelona i del qual jo havia conegut […]

Winston Churchill havia dit que la democràcia era la menys dolenta de les formes de govern perquè, com indica i implica el nom, és el govern de la gent des de la gent i per a la gent. L’observació de Churchill és ja sospitosa perquè si la democràcia és més o menys tal com l’acabem […]