Tot això m’ha sortit així, aquests dies entre lectures, veure alguna dolentíssima pel·lícula española (atenció: ñ) i reflexionar sobre les barbaritats reals, verbals i gestuals dels nostres dies. Som realment en una nit de carnaval on tot s’hi val o només ens trobem a l’aurora de la mentida i la ficció total? És una advocació […]

Va ser l’altre dia un biòleg qui em va obrir els ulls sobre el que ja sabia des ben jove: que els mots tenen les seves propietats, que no són les mateixes quan s’emplacen en una frase i, molt menys quan formen part d’una reflexió o d’un discurs. El biòleg va dir, què fem quan […]

Amb els profetes ja no m’hi fico atès que s’auto designen en contacte i connexió directa amb el que em diem transcendència i el desconegut, allò que els filòsofs –des de Kant– en diuen apories transcendentals i, els més agosarats, revelacions, Amb quedo amb aquell que coneixem sota el nom de predicadors que, per mitjà […]

Sóc un ciutadà del món perquè és en aquest indret que em trobo vivint, és aquí que tinc el goig de tenir la consciència d’on sóc emplaçat i, a més, em sento en possessió personal d’un projecte sobre el qual he de fer de la meva vida en relació a l’entorn natural i humà en […]

A mi m’ha semblat, sempre que he escoltat la paraula “fe” o he sentit parlar de “la” fe o de tenir fe, que qui utilitzava el mot tenia en la intenció de la comprensió la seguretat del compliment d’allò a què la fe feia referència. La fe, he entès, és la seguretat, la certesa respecte […]

Contava Federico Fellini que en múltiples ocasions, quan tenia la necessitat imperativa de realitzar un film, el primer que feia era convocar un casting i demanava a cadascun dels que es presentaven que executessin de motu propio, espontàniament, alguna acció de collita pròpia que creguessin que els podia representar, mostrar les seves capacitats d’actor. En […]