Del filòsof Lucreci als poetes J.V. Foix i Josep Mª de Sagarra

Catalunya i l’11 setembre a través del sensualisme hedonista de Lucreci, el surrealisme de Foix i el naturalisme poètic de Sagarra

Lucreci (-98 a -55 a. n/e), un dels primers filòsofs en llengua llatina, és l’autor del poema titulat Sobre la natura, escrit en vers perquè atès que es tractava d’una mena de llibre de física elemental i d’història i geografia natural, fer-ho en versos resultava, per aquells temps, més mnemotècnic, més memoritzable per ser retingut per la ment del comú de la gent. Lucreci no descriu al poema filosòfic altra cosa que el que hi ha al seu entorn, tot assajant d’explicar-se els perquès. Obvi i clar que actualment no és per a ser cregut ni acceptat al peu de la lletra; la seva validesa consisteix en que podem trobar-hi un bon criteri per anar pel món i, ensems, ser un exemple d’actitud humana quan hi ha un dubte o una confusió sobre les possibilitat de comprensió del que hi ha al davant nostre. Hi fa alguns advertiments com que “només serà la raó la que podrà resoldre els problemes que se’ns presentin”, entenent per raó la dialèctica de les evidències entre els arguments en pro i en contra que pugui plantejar-nos a la raó respecte de les observacions fetes sobre la natura mateixa. No podem oblidar, precisa Lucreci, “que amb el temps la natura es modifica constantment, l’univers passa d’un estat a l’altre i res roman, amb el pas del temps, semblant a si mateix; tot canvia i es transforma”. “La naturalesa de tot es modifica amb el pas del temps”.

Lucreci no fou el primer en fer aquestes observacions, però sí que mostrà que la realitat del món tenia també una explicació coherent sense necessitat de recórrer als mites. Aristòtil també s’havia esmerçat a explicar les realitats al marge de les mitologies, però presentava aquelles observacions mentals com ens abstractes, per conceptes; mentre que Lucreci s’esforçà en les explicacions que podien oferir una percepció sensualista i hedonista: que la realitat del món hi és per gaudir-la i per raonar-la, oimés si tenim en compte que tot fuig, motiu pel qual quan es mostra és per als sentits una realitat sensual; cal retenir-ho atès que, després, només en romandrà el record i només podrà reaparèixer com un ens de raó.

El sensualisme d’Aristòtil era més curt i no anava més enllà del que fos necessari per establir un concepte de la realitat: un substitut mental de la realitat sensual. Per a Aristòtil la realitat no deixava de ser un referent (no pogué prescindir de les Idees del seu mestre Plató).

Doncs bé, no es pensi que els poetes J.V. Foix i Josep Maria de Sagarra es troben molt allunyats d’aquestes posicions del sensualisme hedonista de Lucreci; al contrari, s’hi senten, a la seva manera, totalment identificats. Que és el que enguany, amb motiu de l’onze de setembre, mostraré. Amb un cert referent, no ho oblidem, tampoc, amb el poeta de l’imaginari real William Blake, aquell que preferia creure en el que imaginava que no pas amb el que la bruta realitat oferia.

J.V. Foix, l’11 de setembre del 1920, publica a la revista sarrianenca La Cònsolaun poema visual – fàcilment convertible en poema objecte – que titula Poema de Catalunya. El poema – il·lustració gràfica d’un text a tota plana titulat “Sarrià per Casanova” – és un quadrat geomètric en el que hi ha inscrit, entre abrandats mots justificatius de l’acció i la imatge que testifiquen i acompanyen, un triangle equilàter que porta escrit a cadascun dels costats els mots, repetits, Mar Mediterrani. Per entendre aquest nou recurs d’expressió i representació poètica, conegut com cal·ligrama – que acabava de posar en circulació el rupturisme expressionista dadaista, futurista i collagista – no calia cap preparació especial; era suficient estar sensibilitzat a la circumstància política i poètica del món real, això és: sensualisme hedonista, gaudir de la realitat objectiva, aquella que converteix el que hi ha en quelcom de concret, únic i transitòriament exclusiu, la realitat en un fer i ser operatiu eficient.

Foix era un excel·lent escriptor faulador – aquells anys el surrealisme encara no tenia credencial de procediment o mitjà de creació – que, com Blake, creava i feia real la realitat i, ensems, la sentia i gaudia plenament. En uns versos posteriors s’especifica: …adoro el Res en múltiples imatges, on s’hi diu amb claredat – aprofitant el doble sentit i dimensió del mot català “res” (res i cosa, ensems) -, que sap trobar i gaudir, fer reals, els desitjos i els projectes. Realitat que com exigeix Lucreci ha de ser efectiva, sentida i viscuda en el temps.

Sagarra, l’altre poeta català, té un poema meravellós titulat 11 de setembre, en què no s’especifica l’any ni el succés ni de l’esdevenidor, però on s’hi descriuen amb sucosos mots d’hedonista goig sensual la convicció de la lluita, els dolors dels fets, les esperances de la superació i la satisfacció d’haver trobat el que es cercava perquè era allò del que es volia gaudir. Sagarra és el poeta que ens fa retrobar en el que és evident el goig de viure-ho. Per al poeta els mots són la realitat mateixa amb les seves llibertats físiques i polítiques que, pels mots, sentim propera i abastable. L’11 de setembre robat serà un 11 de setembre restituït.

Tot plegat és el que sentirem, gaudirem, però de moment només en els mots i en les intencions, el que cercàvem a la V d’aquest 11 setembre del 2014. Pel compliment de la filosofia de Lucreci, aviat ens emplaçarem en el sensualisme hedonista del projecte català: de moment un poema objecte però que esdevindrà un objecte poètic real.

Vist: 241 vegades