Gurvitch: una sociologia de les escales i dels replans

Francament estic esverat davant de les estructures – majorment centrípetes i concentracionàries – d’organització social que ens entornen i volen estructurar, però encara més dels mots amb què les manipulen. Res té ja cap sentit i tota paraula va tan carregada d’intencions i de pòsits de psicologia reprimida que, quan sents un mot, et poses en guàrdia ja per estar vigilant no pel que diu el mot emès sinó per les intencions amb què et volen embolcallar i reduir-te al que no ets.

Per sort vaig tenir un bon professor de sociologia del coneixement en els meus estudis a la Sorbonne. Deia l’eximi professor – el marginal de tots els contexts socio-acadèmics perquè no hi cabia per la seva grandària intel·lectual o perquè no el volien atès que era estranger, jueu i menxevic -, en Gurvitch, que el símil més proper a la realitat social (aquells “fets tossuts” de Durkheim) era el de viure en una casa de veïns en què gairebé cap dels llogaters se sent interessat en el conjunt habitacional però tots es troben obligats a ocupar-se’n; conjunt veïnal estructurat en un seguit de replans que impliquen uns veïns immediats i uns de més remots, però no per aquesta distància vertical o horitzontal menys compromesos amb el conjunt de fets i circumstàncies que puguin afectar la vivenda (aigües, desaigües, olors, connectadors elèctrics i/o electrònics, passadissos, escales, ascensors, deixalleries, terrasses, parets mitjanceres, pous de llum i celoberts, terrats, façanes, tros de carrer, clavegueram, transport municipal proper o allunyat, aparcament públic i/o privat i la urbanística – satisfactòria o incorrecta – on és emplaçat el complex veïnal. Tot plegat al marge dels corrents gairebé obligats de solidaritat o de distanciament per causes psíquiques o materials que la convivència en grup genera tant si es vol com si no es vol.

Viure en una casa de veïns o amb veïns és forçosament, per simpatia o per antipatia, entrar en relació amb els altres, establir, vulguis o no vulguis, el proïsme. Però observem quin tipus de proïsme: hom pot trobar-se i compartir bé el veïnatge amb la gent del propi replà, o amb uns sentir o notar més atracció que amb els altres. Però el mateix pot succeir amb veïns dels altres replans amb els que es té més bona relació simpàtica o d’educació que amb altres. Però també hom pot sentir-se afí amb la militància política o esportiva del veí d’un altre replà que amb el del propi replà, cosa que provoca certes tensions més o menys impossibles d’amagar atès que hom circula fins i tot per l’escala del seu domicili amb les satisfaccions o les tristors i ressentiments que la realitat ens provoca; això a part de les possibilitats econòmiques d’ostentació o de retraïment derivades dels gustos i tarannàs de cadascú.

En un replà hom pot ser obrer mecànic o oficinista de banc o empresa petita o multinacional, aspecte aquests que pot ser alleugerit per ser del mateix club esportiu o del contrari (ser del Barça, de l’Espanyol, del Madrid o del Sevilla i Betis, per no fer-ho més complicat), però en canvi notar que un veí del mateix replà o d‘un altre replà vota dretes catalanes, dretes espanyoles, simplement catalanisme, esquerres socials o esquerres immigratòries o ser un marginal que es pot permetre o és obligat, pels seus tripijocs, a viure en aquell veïnat. Però el mateix pot succeir respecte d’actituds religioses, de gustos per determinades dietes alimentàries, perquè hom prefereix viure des de bon matí o en canvi arrossegar el viure per la nit ben fosca.

Tot això crea tal complexitat que és difícil que hi hagi mots que puguin precisar a què al·ludeixen quan són pronunciats; i no diguem si aquest pronunciar els mots és per atreure o per mantenir a ratlla els altres. La comunicació esdevé molt difícil. Cada persona, per ella mateixa, cada família, com entitat establerta, és un cercle tancat – una totalitat – composta per infinitat de sectors secants de totes mides i densitats així com d’algun element tangencial. Però el brut no el trobem aquí sinó en la utilització embafadora, malèvola i intencionada des de la que s’emet el mot.

Vist: 205 vegades