Opac (El buit de res)

OPAC (EL BUIT DE RES)

Reproducció del text aparegut a CULTURAL, de El Punt Avui, el divendres 4 de juliol de 2014; escrit al llindar d’una setmana precedida d’una de molt mala salut, espantosa, sortosament superada. L’epígraf que ara vull que porti la reproducció del text és:

I ARA, QUÈ? MERDRE; SORD MUT

Text: Avui 19d truquen!

ENRAONAT O ESTÚPID

Arnau Puig

Samuel Beckett, al final de les seves escenes teatrals, còsmiques en realitat d’un estar aquí, es pregunta si el que fan els seus personatges és estúpid o enraonat. Poden ser les dues coses atès que ben bé un s’adona dels altres si li han caigut les calces, si es troba més lluny o més prop, si fa una ganyota o un gemec; no és que es controlin sinó que es trobes a la mateixa constel·lació existencial, els plagui o no els plagui, i això ensems que els repugna els uneix, els fa solidaris dins de la insolidaritat. Tot plegat, què hi fem aquí? L’única cosa que sabem – l’un per altre – és que hi som: existim mentre en tenim consciència. Una seixantena d’anys abans de tot això, Alfred Jarry, en una altra escenografia teatral còsmica social sense pretensions de resoldre res – eren els pobres Ibsen, Gorky i fins i tot el nostre Guimerà els que cercaven solucions ètiques –, després de mostrar la comèdia dels personatges entesos com clau del joc escènic, feia exclamar al principal fantotxe: merdre (sí amb una erra després de la d perquè es vegi i es noti – l’actor n’era el responsable – que tot plegat fa molta, molta pudor), per indicar que comptat i debatut res de res. Com en Beckett faria després. Però encara n’hi ha un altre que vull fer entrar en aquest joc dels descrèdits: en Brossa. El nostre dramaturg, al seus inicis i a instàncies meves, va escriure i titular un dels seus esquetxs escènics Sord mut. Doncs bé, és això: o ens ho enraonem o tot és toix, esmussat, un estar aquí estúpid.

Vist: 204 vegades