Miquel Crusafont i l’origen de l’home
Miquel Crusafont i l’origen de l’home

Miquel Crusafont i l’origen de l’home

20,00 €
Impostos inclosos

La passió del pare de la paleontologia catalana. 

 

Miquel Crusafont i Pairó (1910-1983) és, ni més ni menys, el pare de l'escola catalana de paleontologia de vertebrats, un pioner i referent mundial en la seva especialitat, fundador de l'Institut Català de Paleolontologia, catedràtic i descobridor d'un nombre d'espècies tan gran que és difícil de comptabilitzar. Sorprenentment, un perfil de la seva enorme rellevància no comptava fins ara amb una biografia ni amb una catalogació exhaustiva de la seva obra, i aquesta mancança és la que pretén cobrir la publicació que teniu a les mans.

«Durant la dècada dels anys seixanta i inici dels setanta del segle passat, Miquel Crusafont esdevingué la figura més cabdal de la paleontologia a Catalunya, i va aglutinar en una única persona la càtedra de la Universitat de Barcelona i la direcció del llavors anomenat Instituto Provincial de Paleontología de Sabadell. Aquesta situació, ai las!, no durà gaires anys, perquè una malaltia el dugué finalment a renunciar a la càtedra; i, en paraules de son fill, mai no tornà a ser el mateix. Però enrere quedaven ja més de tres dècades de recerca paleontològica per a la posteritat, un bon grup de deixebles i, el que és més important, l'institut, que durant les dècades següents no només fou el motor, sinó també el baluard, de la paleontologia de vertebrats a Catalunya.»
— Del pròleg de David M. Alba (director de l'Institut Català de Paleontologia)

Autor
Miquel Crusafont i Sabater
Llengua
català
ISBN
978-84-17188-94-8
Any
juny 2019
Edició
primera
Pàgines
296
Dimensions
16 x 23 cm.
Enquadernació
rústica amb solapes
Altres
col·laboren la Fundació Catalana per la Recerca, Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica (CRIP) de l’Ajuntament d’Hostalets de Pierola, Fundació Bosch i Cardellach, Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont
9998 Articles

Miquel Crusafont i Sabater és doctor en Història (1989), enginyer industrial superior (1971) i diplomat en Museologia (1985). Ha estat president de la Societat Catalana d'Estudis Numismàtics (Institut d'Estudis Catalans) entre 1995 i 2019, va ésser director del Museu d'Història de Sabadell (1982-1985) i conservador de la Col·lecció Numismàtica de Banca Catalana (1977-2001). Ha escrit sobre diversos temes, entre ells un llibre memorialístic, i 20 llibres i 350 articles sobre la seva especialitat: la història de la moneda (sobretot la catalana), gràcies als quals ha aconseguit diferents distincions nacionals i internacionals i la Creu de Sant Jordi. Les seves obres més importants són la seva tesi doctoral, La moneda catalana local (1990), dirigida pel professor Josep Fontana, i Glossari català de Numismàtica (2017).