No ho veig gaire clar
L'artista reflexiona sobre els límits establerts entre la ciència, el pensament, l’art i la creació.
Joan-Pere Viladecans reflexiona en aquest recull d’articles publicats a La Vanguardia i Cultura|s sobre els límits establerts entre la ciència, el pensament, l’art i la creació en general. Amant de la literatura i la poesia, l’autor transcriu en paraules les imatges del seu món pictòric i del procés de creació. Viladecans, un dels artistes catalans més importants de les últimes dècades (i un humanista de primera magnitud), assaja sobre les complicitats que hi ha entre la cultura i la ciència, el paper i el compromís de l’art en la societat i la figura del creador.
«L’artista és algú que passa tota la vida preparant-se per a alguna cosa. Per al creador, la vellesa, en la feliç circumstància que la salut física i mental l’acompanyi, és l’estat més pur, més sobirà i més desinhibit, per al seu exercici de crear.»
* * *
Aquesta obra s'ha publicat amb el suport de l'ICEC.
- Autor
- Joan-Pere Viladecans
- Llengua
- català
- ISBN
- 978-84-17188-64-1
- Any
- octubre 2018
- Edició
- primera
- Pàgines
- 312
- Dimensions
- 16 x 23 cm.
- Enquadernació
- rústica
Joan-Pere Viladecans (Barcelona, 1948) pintor i gravador de formació autodidacta, és un dels artistes plàstics més destacats i reconeguts del panorama català actual. La seva obra ha estat exposada arreu del món i ha realitzat multitud d'encàrrecs de cartells, litografies i il·lustracions de llibres. El seu treball aborda la relació entre l'home i la natura, l'ecologia, la vida urbana i les noves tecnologies i els interrogants de l'existència.