L'arxiu del corresponsal de guerra. Col·lecció Plàcid Garcia-Planas
L'arxiu del corresponsal de guerra. Col·lecció Plàcid Garcia-Planas

L'arxiu del corresponsal de guerra. Col·lecció Plàcid Garcia-Planas

18,00 €
Impostos inclosos

Un recull dels souvenirs materials i documentals d'aquest corresponsal de guerra.

 

L'arxiu del corresponsal de guerra. Col·lecció Plàcid Garcia-Planas mostra l'arxiu material i documental recollit al camp de batalla durant més de vint anys per aquest reporter de La Vanguardia.

Objectes com un alcorà rescatat d'un bombardeig a Beirut, una bandera iugoslava trepitjada pels albanokosovars, filferros de la Primera Guerra Mundial, una màscara antigàs de la Primera Guerra del Golf, estels afganesos fets amb plàstic d'escombraries o un ninot antiestrès amb la figura de Saddam Hussein ens expliquen la quotidianitat de guerres que hom oblida -o glorifica, o tipifica-, i plantegen una reflexió sobre els límits de l'ofici de periodista i la condició humana, tot confegint el laberint d'una història que ha deixat de ser escrita per, simplement, esdevenir.

Aquesta mostra objectual, insòlitament tàctil, ens ofereix una visió sobre l'ofici del corresponsal de guerra i els grans successos geopolítics que han condicionat el nostre present. Una visió que va més enllà de la paraula escrita, perquè gran part de les seves cròniques són construïdes a l'entorn dels objectes exposats.

*  *  *
Llibre publicat amb motiu de l'exposició homònima a l'Arts Santa Mònica.

Inclou textos de Quim Monzó, Vicenç Altaió i Francesc-Marc Álvaro.

Autor
Plàcid G.P., Ricard Mas
Llengua
català
ISBN
978‐84‐15097‐57‐0
Any
2012
Edició
primera
Pàgines
96 pàg.
Dimensions
16,5 x 23,5 cm.
Enquadernació
rústica amb solapes
9999 Articles

Plàcid Garcia-Planas Marcet va néixer a Sabadell el desembre de 1962, en una família d'industrials tèxtils. Potser els temps han canviat, i del viatjant de teixits proveït amb mostrari hem passat al corresponsal amb històries. Històries en format crònica que són consumides, païdes i relegades a donar pas a noves històries, en un perpetu fluir de fets que, com els rius, desemboquen al mar de l'oblit. Però també és possible que els temps no hagin canviat, que ambdues professions, la de viatjant de teixits i la de corresponsal, siguin dues maneres de preguntar-se sobre la condició humana.