Conferències, conferenciants, conferenciats

Conferències, conferenciants, conferenciats

10,00 €
Impostos inclosos

Un retrat insòlit i perspicaç del ritual de les conferències, amb fotografies i textos.

 

El ritual de la conferència és l’autèntic misteri que encara roman inexplicat. Ni la ciència, ni les religions, ni el mateix sentit comú tenen resposta satisfactòria al perquè repetim un i altre cop la loteria que implica el fenomen. Què ens tocarà a la propera: la il·luminació? la indiferència? el sopor? el clímax? el mal de ventre? El cas és que repetim i repetim, potser empesos per la il·lusió o la creença en la descoberta de nou coneixement.

En aquest petit llibre, L’Altrange ens descobreix la seva particular antropologia d’aquest ritual modern amb una visió irònica i mordaç, sempre lúcida. La narració és coral: segueix el fil de textos i fotografies indissociables que inevitablement conversaran amb el lector, perquè tothom (confessem‐ho!) hi ha participat algun cop des d’un o altre costat de la taula amb els micròfons. Conferenciants i conferenciats, cadascú amb la seva parcel·la de responsabilitat en la resolució del ritus, surten no només fotografiats, sinó retratats, des de tots els angles perquè puguem finalment entendre què és la conferència: un acte que celebrem pel seu valor simbòlic? Una performance guiada per l’estètica? O potser només una bona ocasió per fer‐se fotos amb els amics retrobats?

Amb pròleg d'Anna Maria Guasch.

Autor
L'Altrange
Llengua
català
ISBN
978-84-15097-45-7
Any
2012
Edició
primera
Pàgines
163 pàg.
Dimensions
16,5 x 11,8 cm.
Enquadernació
rústica amb solapes
10000 Articles

L’Altrange. Nascut a Istambul (Turquia) el 1948, de mare francesa i pare hongarès, escolaritzat a França i resident a Espanya des de 1975. És un artista integral que ha destacat tant per la seva creació plàstica –passant de la pintura figurativa a l’expressionisme- i performances com per la seva tasca de docent i crític d’art. Ha estat assessor i professor en nombrosos centres, on els alumnes sempre l’han reconegut com un magnífic comunicador malgrat incórrer en un peculiar ús del plural majestàtic, cosa que no sempre predisposa favorablement l’audiència. Mai no ha estat un gran amic de la rutina, tal com es demostra amb la seva manera sempre particular i/o estrambòtica de plantejar el subjecte d’estudi; en aquest cas, la conferència.