Pedra de toc
L'obra més polièdrica de l’autora: assaig, crítica, memòries i una reflexió profunda sobre el país i el seu temps. Agrupada en un sol volum i lliure de censura per primera vegada.
Pedra de toc és molt més que un llibre de memòries o la crònica d'un temps. És una deu de cultura, de cultura en majúscules. Perquè, com diu Julià de Jòdar en el pròleg d'aquesta edició, «una dona indòcil al món fet pels homes només podia guanyar-se la llibertat no pas esperant graciosament que la hi concedissin, sinó exercint-la. I l'única manera de fer-ho no era pas fent-se una cultura, sinó apropiant-se de la cultura: una eina procuradora tant de seguretat com de desassossec». Maria Aurèlia Capmany és alhora far i esperó per a unes generacions (les que traginen avui el seu llegat intel·lectual, polític, literari) que sense obres com aquesta anirien encara més a les palpentes.
«Afortunadament, endevino una nova generació que no troba cap plaer a destruir-se, i això m'empeny encara a no oblidar res, a no deixar res per inventariar, a lluitar amb tenacitat, incansablement contra el silenci i contra el rictus de la boca petita contreta com un cul de gallina.»
___
També disponible en e-book aquí.
- Autor
- Maria Aurèlia Capmany
- Llengua
- català
- ISBN
- 978-84-17188-84-9
- Any
- març 2019
- Edició
- primera
- Pàgines
- 380
- Dimensions
- 14 x 21 cm.
- Enquadernació
- rústica amb solapes
- Altres
- pròleg de Julià de Jòdar
- Autor info
- edició de Marta Nadal
- Col·lecció
- Autories
Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991). Novel·lista, autora de teatre i assagista. És una de les escriptores catalanes més polifacètiques. El 1947 queda finalista del Premi de novel·la Joanot Martorell amb Necessitem morir i el guanya l'any següent amb El cel no és transparent. El seu prestigi com a narradora li arribarà, però, el 1956 amb l'obra Betúlia. El 1959 funda amb Ricard Salvat l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on exerceix de professora, fa d'actriu, de directora i de traductora. També hi estrena tres obres pròpies. En aquesta mateixa etapa és quan apareixen dues novel·les bàsiques en la seva producció, escrites anteriorment, El gust de la pols i Un lloc entre els morts, premi Sant Jordi 1968. Com a assagista, dedica nombrosos articles i estudis als temes al voltant de la dona i també sobre diversos aspectes de la cultura i de la societat catalanes. Es dedica també al guionatge de ràdio i televisió.