... ...

Comanegra

El fantasma d'Adriana Glaubera

Carta de l'editor de Comanegra sobre 'Les muses' i Jordi Cussà

A vegades la cronologia ho diu tot. I l’edició de Les muses, si repasso el calendari, comença a explicar-se amb tres dates:

– 3 de febrer de 2021: sortida a la venda d’El primer emperador i la reina Lluna.

– 8 de febrer de 2021: Jordi Cussà m’envia el manuscrit de Les muses.

– 4 de març 2021: signem el contracte d’edició de Les muses amb l’autor.

El que diu la cronologia és que Jordi Cussà i Comanegra van demostrar en poc temps una confiança mútua extraordinària. Perquè quan vam signar Les muses, cap dels dos sabíem que el resultat de l’Emperador seria el que ha acabat sent. I el Jordi tampoc sabia, diguem-ho tot, que la promesa dels editors de deixar-nos les banyes en la novel·la xinesa seria complerta. Aquesta confiança va fer justícia a la novel·la que presentem avui, i també a l’autor, perquè, encara que no ha arribat a veure publicada Les muses, sí que vam tenir temps de parlar-ne, de treballar-la, i vam aconseguir que ell sentís que la deixava en bones mans.

Les muses, per tant, és una novel·la pòstuma, però no és una novel·la rescatada de cap calaix, sinó l’última peça que Jordi Cussà va deixar enllestida per definir la seva carrera literària. Diria que n’és la cirereta, i em sembla que mai més ben dit, perquè tenim a les mans una novel·la que tanca literalment una feina de vint anys, que són els vint anys de publicacions de l’autor.

Les muses tanquen el que Jordi Cussà anomenava la «Trilogia de la Civilització», que va començar a publicar l’any 2001 amb La serp (i la seguiria El ciclop). Tres novel·les autònomes que aspiren, en paraules de l'autor, a situar la civilització com a protagonista a través dels segles i de centenars de personatges d’arreu del món. En un text sobre Michelangelo (que és, per cert, un dels personatges de Les muses), Joan Fuster definia la civilització com «una ciutadella a la vegada real i il·lusòria que ens defensa de la mort, de la nostra pròpia barbàrie instintiva i de les inclemències del cosmos». Pel que vaig conèixer i llegir Jordi Cussà, em sembla que el que va perseguir en tota la seva obra, i no cal dir que també en Les muses, és aquesta ciutadella.

Per tancar la cronologia que tot ho diu: el dia 9 de juliol de 2021 ens intercanviàvem els últims correus amb el Jordi. Ell m’enviava una petició fotogràfica de Serra d’Or, que li acabava de comunicar que havia guanyat el premi Crítica Serra d’Or de novel·la; jo li contestava immediatament amb un «Visca» i dient-li fins la setmana que ve. Perquè havíem quedat a Berga. Havíem de brindar-ho. Des de llavors que m'acompanya el fantasma d'Adriana Glaubera; ja som amics. Quan llegiu la novel·la ens entendrem.

Jordi Puig