... ...

Fons

El fons de llibretera de Marta Ramoneda

Marta Ramoneda

Sovint em paro a pensar quin seria el llibre escollit si, per les raons que fossin, només en pogués guardar un. Cada vegada la tria canvia, i en la d’avui, en un estat d’ànim on la incertesa es recolza en una fugaç placidesa dominical, m’ho faig venir bé i em decanto no per un de sol sinó per tots i cadascun dels llibres de Natalia Ginzburg.

Narracions poc extenses, d’una aparent senzillesa, que van desvelant els drames de la intimitat d’una dona, com si el que passa més enllà de les quatre parets de casa fos molt llunyà, sent però en el fons del tot conscient que no ho és gens.

Ginzburg obre portes i finestres de la vida familiar, on el silenci empeny entre la cridòria i la gesticulació que l’envolta, on amb el dolor es respira també dignitat, on amb les desil•lusions s’assenta també l’assossec, on amb la desesperació s’aireja també la lucidesa. Decisions, pors, testimonis, elucubracions, angúnies, titubeigs, tendreses, tot això fa dansar la paraula elegant de Ginzburg.

La ciutat i la casa, Les veus del capvespre, Les petits virtuts, Lèxic familiar, Todos nuestros ayeres, Domingo, Querido Miguel, A propósito de las mujeres, El camí que porta a ciutat, títols subtils que traven aquest fascinant mosaic literari, on la menudesa de les peces, però, ho commou tot.

Remeneu entre tot el fons de La Central a la seva web: lacentral.com

©Fotografia: Begoña Rivas