Revisant les mentides

No teníem cap ganes de fer un comunicat com aquest, però hi ha coses que no es poden deixar passar. Per una mínima decència personal i professional. Un dels missatges llançats per Ester Andorrà i Marc Romera, editors de Labreu Edicions, a les seves xarxes socials, sobrepassa tots els límits que ens podíem imaginar. Ho considerem una ofensa molt greu, i no només a nosaltres, sinó a més gent per qui sentim un gran respecte i estima sincera. I per això hem de parlar. Els editors diuen, fent servir tots dos exactament les mateixes paraules, que estem mentint tothom sobre la profunda revisió que Jordi Cussà va deixar feta a Formentera lady, que publicarem en la reedició que hem anunciat. «Per a la propera edició només hi havia la correcció d’alguna errata», diuen, i ens acusen d’inventar-nos la revisió de l’autor per donar valor a la nostra edició. De passada, assenyalen els mitjans de comunicació per haver-se fet ressò «alegrement» de les nostres «mentides».

El cas és que a l’oficina de Comanegra disposem d’un exemplar de la 4a edició de Formentera lady (desembre del 2015) profusament corregit a mà per Jordi Cussà, i el posem a disposició de qualsevol periodista que el vulgui veure per corroborar-ho. Actualment estem treballant-hi, però quan parlem de revisió profunda ens referim a uns 1.000 canvis importants. I alguna errata, certament. Crida l’atenció que aquesta edició anotada per l’autor sigui la quarta, del 2015, si tenim en compte que els editors que ens acusen de mentiders van imprimir una cinquena edició l’octubre del 2020 i en aquella edició no hi són, aquests canvis. Ens trobem, doncs,  que els mateixos editors que asseguren que tenien una renovació de contracte emparaulada amb l’autor neguen l’existència d’una revisió de l’autor sobre la penúltima edició de la mateixa novel·la. Aquest comunicat no està pensat per especular sobre la feina de cadascú, en tot cas, sinó per explicar el que hi ha i posar aquest exemplar i els altres que tenim en procés de reedició —també anotats per l’autor— a disposició de la premsa, en cas que algú vulgui assegurar-se del que diem.

I acabem. No entenem el to condescendent que els editors fan servir per referir-se a la família «desorientada» de l’autor. I ens sembla insostenible (i ofensiu, tenint en compte la tasca editorial duta a terme per cadascú) que comparin la seva situació amb la de l’editor de L’Albí, que sí que va fer ja una profundíssima revisió de Cavalls salvatges anotada per l’autor, que ara serà arrodonida amb un nombre de correccions molt inferior al que tindrà el nou Formentera lady.