El que m'agradaria que la dansa fos
Paragrafies és una col·lecció de textos sobre dansa i sobre coreògrafs catalans que coeditem amb el Mercat de les Flors i l'Institut del Teatre. Té com a objectiu valorar, fer visible i transmetre el pensament i l'experiència dels artistes al voltant d'aquesta disciplina.
També pots trobar aquest llibre en castellà amb el títol Lo que me gustaría que la danza fuese.
L'experiència del coreògraf, la complicitat del mestre, la proximitat de qui tradueix en paraules el que fa anys que exercita a la seva vida i en les seves creacions. Cesc Gelabert ens acosta aquí a la veritable essència d'un moviment habitat pel cor i la ment. Els seus espectacles han estat mostraris vius d'aquesta mateixa caixa d'eines, així que el llibre ajuda a entendre com i per què ens movem, però també com i per (a) què s'ha mogut l'artista, des de la «diversitat informada» que sempre ha defensat: conèixer-ho tot de tot arreu, però contribuint a la diversitat general des de la singularitat local. Vet aquí les notes a peu de pàgina d'una obra en marxa, el llibre testimonial de qui sempre ha ambicionat ser «el xaman que somia els somnis de la tribu».
«Ballar és habitar el cos amb l'emoció i la ment.»
— Cesc Gelabert
Edició de Joaquim Noguero.
* * *
Aquesta obra s'ha publicat amb el suport de:
- Autor
- Cesc Gelabert
- Llengua
- català / castellà
- ISBN
- 978-84-18022-41-8 / 978-84-18022-45-6
- Any
- juliol 2020 (1a ed.) / febrer 2021 (2a ed.)
- Edició
- segona (coedició amb el Mercat de les Flors i l'Institut del Teatre)
- Pàgines
- 326
- Dimensions
- 14 x 21 cm.
- Enquadernació
- rústica
- Autor info
- edició de Joaquim Noguero
- Col·lecció
- Paragrafies
Cesc Gelabert (Barcelona, 1953). L’any 1969 inicia els estudis de dansa amb Anna Maleras. En paral·lel, estudia arquitectura. L’any 1972 crea la seva primera coreografia, el 1973 el primer solo Acció O. El 1977, crea Espai de dansa amb Toni Gelabert. Entre 1978 i 1980 viu i treballa a Nova York. L’any 1980 inicia la col·laboració amb Lydia Azzopardi i l’any 1985 formen Gelabert Azzopardi, companyia de dansa. Després d’anys associats al Teatre Lliure de Barcelona, la companyia passa a ser-ne resident l’any 2003, fins l’any 2012. Des de 1988 fins el 2003, Gelabert Azzopardi ha estat companyia coresident del Hebbel Theater de Berlín. Ha reconstruït tres solos de Gerhard Bohner i ha coreografiat per a Mikhail Baryshnikov, Balletto di Toscana, Tanztheater Komische Oper i Ballet Gulbenkian, entre altres.
Ha col·laborat amb Fabià Puigserver, Núria Espert, Jorge Laveli, Montserrat Caballé, Milva, Gerardo Vera, Emilio Sagi, Carles Santos, Frederic Amat, Mario Gas, Julia Migenes Johnson, Kanjuro VII, entre d’altres. Ha estat reconegut amb nombrosos premis, entre els quals, el Premi Nacional de Dansa de Catalunya, Medalla de Oro de las Bellas Artes, Ciutat de Barcelona, Nacional de Danza del Ministeri de Cultura, Premios Max, The Herald 2004 Angel Award i DAAD Berlín.
Cultura21, 19/03/2024 | ‘L’alegria que passa’ de Dagoll Dagom triomfa als 26ns Premis de la Crítica
Núvol, 19/03/2024 |L’alegria dels Premis de la Crítica
3cat, 18/03/2024 | La crítica teatral guardona "L'alegria que passa" i Angélica Liddell: consulta tots els premis