Orgia / Porquera

15,00 €

Impostos inclosos

Dramaticles és una col·lecció de textos teatrals que coeditem amb l'Institut del Teatre. Té tres línies de treball: les obres contemporànies, les clàssiques i les antologies.

Pier Paolo Pasolini, un dels creadors més personals i polèmics de la cultura europea de la segona meitat del segle XX, va alçar la veu per denunciar la violència i l’empobriment espiritual inherents al capitalisme de consum. Reivindicava un teatre d’idees, compromès i poètic, basat en el pes de les paraules.

Presentem aquí les obres Orgia i Porquera, on hi trobem algunes de les preocupacions més rellevants que van recórrer la seva obra i la seva vida, com la qüestió de la diferència o la crítica als totalitarismes, acompanyades del Manifest per a un nou teatre.

Traduccions de Narcís Comadira, Clàudia Serra i Joan Casas.
Pròleg de Xavier Albertí.

* * *
Aquesta obra s'ha publicat amb el suport de:
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Autor: Pier Paolo Pasolini
Traducció: Narcís Comadira, Clàudia Serra i Joan Casas
Llengua: català
ISBN: 978-84-18857-24-9
Any: abril 2022
Edició: primera (coedició amb l'Institut del Teatre)
Pàgines: 236
Pròleg: Xavier Albertí
Dimensions: 13 x 18 cm.
Enquadernació: rústica amb solapes
Col·lecció: Dramaticles

En inventari 9999 Articles

Pier Paolo Pasolini (Bolonya, 1922 – Òstia, Roma, 1975), intel·lectual, escriptor i cineasta italià, és un dels creadors més destacats de la seva època, que va saber anticipar els riscos i les conseqüències de l’expansió del consumisme i dels mitjans de comunicació de masses. Autor d’obres poètiques com Les cendres de Gramsci (1957), La religió del meu temps (1961) i Poema en forma de rosa (1964), novel·lista, assagista i director de pel·lícules com Accattone (1961), Mamma Roma (1962) i Ocellots i ocellets (1966), a finals dels anys seixanta va escriure sis tragèdies que constitueixen el corpus de la seva obra dramàtica: Orgia i Porquera, juntament amb Calderón, Pilade, Affabulazione i Bestia da stile. Considerat un outsider del teatre, reivindicava el Teatre de Paraula, contra el teatre tradicional i el d’avantguarda, fet més per escoltar que per veure. Va morir assassinat a Òstia la nit de l’1 de novembre de 1975, en circumstàncies que encara no han estat aclarides i que constitueixen un dels episodis més foscos de la història italiana recent.