Avui, que ens són familiars la browning i els gàngsters - Mercè Rodoreda
Recuperem la prosa periodística prèvia a la guerra i l’exili de l’escriptora més important de la literatura catalana, Mercè Rodoreda, amb una part significativa de textos inèdits.
PREVENDA. Rebràs el llibre a partir del 6 de novembre.
L’obra periodística de Mercè Rodoreda (1908-1983) ha estat escassament atesa, i si no la coneixem ens perdem una faceta de l’autora tan sorprenent com il·luminadora. Ens n’admirarà la vasta i polifacètica cultura d’una jove de vint-i-cinc anys capaç d’entrevistar, sense que li tremoli la veu, des d’autors consagrats que menyspreen les dones escriptores fins a la dona i la filla del president Macià. Una Rodoreda esmolada escrivint crítica literària, teatral i cinematogràfica, satiritzant la flor i la nata de l’època i carregant contra els enemics de la llengua, prenent posició sense tebior. Una Rodoreda excepcionalment prolífica que també signava amb pseudònims, cal remarcar-ho: aquesta edició de Mercè Ibarz, endreçada per gèneres periodístics, n’hi atribueix alguns, els contextualitza i els consigna cas per cas.
«Dius a un home: "Sou molt agradable...", i s’ho creu; o, almenys, té la galanteria tan ben ensinistrada que et deixa convençuda d’haver-lo convençut. En canvi, ho dius a una dona i, si no se’t posa a riure irònicament, et deixa la sensació que allò que has dit et valia més haver-ho callat».
Edició de Mercè Ibarz.
___
Aquest llibre s’ha fet seguint criteris d’ecoedició. L’objectiu de l’Institut de l’Ecoedició és reduir l’impacte ambiental de la producció i assegurar l’aplicació de pràctiques de respecte al medi ambient. Per a més informació, visita institutecoedicio.cat
___
- Autor
- Mercè Rodoreda
- Idioma
- català
- ISBN
- 978-84-10161-24-5
- Año
- novembre 2024
- Edición
- primera
- Páginas
- 366
- Dimensiones
- 14 x 21 cm.
- Encuadernación
- rústica amb solapes
- Autor info
- Edició de Mercè Ibarz
- Colección
- Autories
AUTORA
Mercè Rodoreda (1908-1983) és la d’una dona imponent: incansable a l’hora de perfeccionar la seva obra, reticent a ser fotografiada i severa en la correspondència amb amics i editors. De les cinc primeres novel·les que va publicar, quatre va rebutjar-les, i la cinquena, Aloma, només va mantenir-la viva després d’una profunda reescriptura. Entre aquesta novel·la i la següent, La plaça del diamant, van passar gairebé 25 anys, però no només: va arribar la Guerra Civil i un llarg exili. Aquestes cinc novel·les publicades durant la República són sovint oblidades, i encara ho és més la resta de producció rodorediana d’aquell període. Però aquí hi batega una Rodoreda que no es pot deixar de banda, d’una maduresa literària sorprenent a l’hora de fer crítica, en la qual trobem una jove escriptora estilísticament superdotada. I fins i tot hi té cabuda un gènere que mai relacionaríem amb Mercè Rodoreda: la sàtira, d’un humor esmolat i tot sovint feridor que dispara, sense vacil·lacions, tant contra polítics com contra autors consagrats.
EDITORA DEL VOLUM
Mercè Ibarz (1954), escriptora guardonada recentment amb el Premi Trajectòria i estudiosa capdaventera de l’obra de Rodoreda, amb publicacions com Retrat de Mercè Rodoreda o Rodoreda, un mapa, recopila en aquesta edició tots els textos que Rodoreda va signar amb nom i cognoms a la premsa i també aquells que va signar amb pseudònims. Vet aquí una gran novetat. La introducció d’Ibarz situa l’autora durant aquells anys en el panorama literari; tot seguit, apareixen els textos que Rodoreda va escriure en els tres grans gèneres periodístics (entrevistes, cròniques i reportatges), seguits de les crítiques que va publicar (de cinema, de teatre i literàries) i dels textos humorístics que van aparèixer a premsa, sempre sota pseudònim.
Foto de Joana de Querol
Leer fragmento aquí.