Secundaris

El Sergi ha matat un vell i campa estranyament tranquil amb una maleta plena de bitllets. La Conxi no ha fet res i està tancada a la presó procurant aprendre un nou llenguatge per no ensorrar-se. Comença la història. Barcelona acaba de celebrar les Olimpíades glorioses i ara hi desfilen les desferres mentre es fa recompte de victòries i derrotes. El revers de la medalla és el Turó de la Peira, un niu de secundaris que fan el que poden per no quedar reduïts als clixés d’una pel·lícula de barri. El ciment criminal del constructor Sanahuja els té atemorits i tothom mira cap a una altra banda. Se suposa que ara, el Sergi, hauria de fer plans.

Però abans ha de fer la primera i última bona obra de la seva vida, que té a veure amb la Conxi i amb la seva relativa innocència. Farà això i s’esfumarà, diu ell, que aquesta ciutat ja l’ha vist prou. Ara sí, comença la història.

«I la Conxi s’imagina algun cap de servei fastiguejat de la feina miserable que té i que quan surt de copes s’inventa oficis perquè si diu que és carceller se li espanten les ties, i si diu que funcionari es pensen que és policia.»

*  *  * 
Aquesta obra s'ha publicat amb el suport de l'ICEC.