Contes portàtils

Els portàtils de Pere Calders: vet aquí la destil·lació màxima d’una imaginació prodigiosa; una de les més importants de la literatura europea del segle XX. Per al microconte català, els breus caldersians són un pal de paller indiscutible, i aquí s’agrupen en un sol volum per primera vegada.

«El pensament de Calders és un pensament formulat des de la intimitat i que es resisteix a les totalitzacions. La manera com opera, i que es manifesta en els seus portàtils de manera esmoladíssima, sempre m’ha fet pensar en les incisions que Lucio Fontana obria a la tela dels seus quadres. Calders fa una mica el mateix, amb la seva prosa: esquinça el tel de la realitat, i aconsegueix que veiem tant el tel, que no vèiem, com el que s’amaga al darrere, que tampoc».
— Del pròleg de Borja Bagunyà

«Hi hauran trobat aquelles qualitats que fan de Pere Calders un escriptor que hauria volgut ser però que no seré: la fluïdesa i l’elegància d’una manera de narrar, el somriure permanent dins l’estranyesa, el domini perfecte del tempo narratiu, la precisió (de ninotaire, al capdavall) en el dibuix dels personatges i en la construcció dels diàlegs. I sobretot, aquella rara destresa que Borges —un autor que els capricis de la meva peripècia com a lector podia haver emparentat amb Calders, però que no ho va fer— va saber enunciar en aquestes poques paraules: «He dicho asombro donde otros dicen costumbre». No ho pot dir tothom, això».
— De l’epíleg de Sebastià Alzamora

*  *  * 
Aquesta obra s'ha publicat amb el suport de l'ICEC.