Els ous fatídics

Els ous fatídics

17,00 €
Impuestos incluidos

Els ous fatídics és una sàtira del règim soviètic que demostra la capacitat de Bulgàkov per detectar el perill d'enfrontar-se a la col·lectivitat.

 

Moscou, 1928. El professor Pèrsikov descobreix un raig excepcional que fa que els ous fertilitzin a una velocitat extraordinària i amb un vigor inaudit. Això passa en temps de carestia radical per culpa d’una pesta que afecta les granges de gallines russes. El poble passa gana, i el prodigi de Pèrsikov sembla caigut del cel. El govern expropia l’invent del professor i crea un pla esperpèntic per reflotar les granges del país a partir d’un gran centre de producció que, gràcies al raig, crearà unes gallines esplèndidament ponedores. I a partir d’aquí, tot anirà de tort. Què passa quan la ciència cau en mans d’ineptes? Mikhaïl Bulgàkov va escriure aquesta novel·la d’anticipació l’any 1924; una sàtira del que el jove escriptor s’ensumava del règim soviètic. No cal dir que l’obra no li va procurar gaire bona fama.

«Les amebes acabades de néixer es llançaven furiosament les unes contra les altres, es destrossaven i es devoraven. Enmig de les més noves rodolaven els cadàvers de les que havien sucumbit en la lluita per l'existència. Guanyaven les millors i més fortes. I les millors eren esgarrifoses.»

___

També disponible en e-book aquí.

*  *  * 
Aquesta obra s'ha publicat amb el suport de:

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Autor
Mikhaïl Bulgàkov
Traducción
Jaume Creus
Idioma
català
ISBN
978-84-18857-44-7
Año
febrer 2022
Edición
primera
Páginas
136
Dimensiones
14 x 21 cm.
Encuadernación
rústica amb solapes
Colección
Narratives
9999 Artículos

Mikhaïl Bulgàkov (Kíev, 1891 - Moscou, 1940). Endimoniada com poques en la història de la literatura, l’escriptura de Bulgàkov és, sobretot, un prodigi d’imaginació. També són carretades de sàtira corrosiva, sovint oculta entre rialles i jocs de prestidigitador. Va exercir de metge a la província de Smolensk, que té un paper clau en Els ous fatídics, i a partir de les seves primeres publicacions (aquesta o Cor de gos) va acumular cada vegada més animadversions del poder soviètic. Va ser acusat d’irracionalista i mal patriota per la crítica oficial, però va acabar escrivint un temple narratiu com El Mestre i Margarita. Avui la seva paròdia de la burocratització extrema i els règims de discurs únic ens interpel·len més que mai.