La dansa de la venjança
Dramaticles és una col·lecció de textos teatrals que coeditem amb l'Institut del Teatre. Té tres línies de treball: les obres contemporànies, les clàssiques i les antologies.
Una parella se separa després d'anys de matrimoni, però cap de les dues parts es conforma arreplegant-ne els pedaços. S'acusen l'un a l'altra d'haver destruït l'amor que els unia i de ser una mala influència per al seu fill menor d'edat, que es converteix en moneda de canvi per a la venjança.
Jordi Casanovas fa una dissecció precisa i colpidora d'una parella en descomposició, que s'enfronta en un ball de màscares progressiu fins a les últimes conseqüències.
Pròleg de Pere Riera.
La publicació del text teatral va coincidir amb l'estrena de l’obra a La Villarroel, dirigida per Pere Riera i protagonitzada per Pablo Derqui i Laia Marull. En cartell del 8 de febrer al 17 de març de 2019.
* * *
Aquesta obra s'ha publicat amb el suport de l'ICEC.
- Autor
- Jordi Casanovas
- Idioma
- català
- ISBN
- 978-84-17188-78-8
- Año
- febrer 2019
- Edición
- primera (coedició amb l'Institut del Teatre)
- Páginas
- 90
- Dimensiones
- 13 x 18 cm.
- Encuadernación
- rústica
- Autor info
- pròleg de Pere Riera
- Colección
- Dramaticles
Jordi Casanovas. Quan tenia tres anys, imitava Elvis Presley pels carrers de la seva vila natal. La seva mare li deia que s'havia de dedicar al teatre. Quan en tenia nou, extreia els motorets de les nines parlants de la seva germana per muntar-los en cotxes teledirigits que ell mateix inventava. Els veïns li deien que havia d'estudiar per ser enginyer. Als catorze, el metge que li tractava l'únic atac epilèptic que patiria li va dir que mai no havia de beure alcohol ni prendre drogues. Quan en va fer divuit, es va matricular a Enginyeria Superior de Telecomunicacions. Decebut, va voler apuntar-se al curs de cuina d'un centre cívic i, com que no quedaven places, es va matricular a l'únic curs amb places lliures: el de teatre. Al cap d'uns anys ja s'hi dedicava professionalment, escrivint-ne, dirigint-ne i produint-ne. Va muntar una companyia, va endegar una sala, va inventar un torneig de dramatúrgia i també va impulsar una productora dedicada a la dramatúrgia catalana. Ha rebut alguns premis, que l'han esperonat a superar-se, i ara viu molt feliç amb la Blanca i en Pep.