Orgia / Porquera

Orgia / Porquera

15,00 €
Impuestos incluidos

Dramaticles és una col·lecció de textos teatrals que coeditem amb l'Institut del Teatre. Té tres línies de treball: les obres contemporànies, les clàssiques i les antologies.

 

Pier Paolo Pasolini, un dels creadors més personals i polèmics de la cultura europea de la segona meitat del segle XX, va alçar la veu per denunciar la violència i l’empobriment espiritual inherents al capitalisme de consum. Reivindicava un teatre d’idees, compromès i poètic, basat en el pes de les paraules.

Presentem aquí les obres Orgia i Porquera, on hi trobem algunes de les preocupacions més rellevants que van recórrer la seva obra i la seva vida, com la qüestió de la diferència o la crítica als totalitarismes, acompanyades del Manifest per a un nou teatre.

Traduccions de Narcís Comadira, Clàudia Serra i Joan Casas. 
Pròleg de Xavier Albertí.

*  *  * 
Aquesta obra s'ha publicat amb el suport de:
    Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Autor
Pier Paolo Pasolini
Traducción
Narcís Comadira, Clàudia Serra i Joan Casas
Idioma
català
ISBN
978-84-18857-24-9
Año
abril 2022
Edición
primera (coedició amb l'Institut del Teatre)
Páginas
236
Prólogo
Xavier Albertí
Dimensiones
13 x 18 cm.
Encuadernación
rústica amb solapes
Colección
Dramaticles
9999 Artículos

Pier Paolo Pasolini (Bolonya, 1922 – Òstia, Roma, 1975), intel·lectual, escriptor i cineasta italià, és un dels creadors més destacats de la seva època, que va saber anticipar els riscos i les conseqüències de l’expansió del consumisme i dels mitjans de comunicació de masses. Autor d’obres poètiques com Les cendres de Gramsci (1957), La religió del meu temps (1961) i Poema en forma de rosa (1964), novel·lista, assagista i director de pel·lícules com Accattone (1961), Mamma Roma (1962) i Ocellots i ocellets (1966), a finals dels anys seixanta va escriure sis tragèdies que constitueixen el corpus de la seva obra dramàtica: Orgia i Porquera, juntament amb Calderón, Pilade, Affabulazione i Bestia da stile. Considerat un outsider del teatre, reivindicava el Teatre de Paraula, contra el teatre tradicional i el d’avantguarda, fet més per escoltar que per veure. Va morir assassinat a Òstia la nit de l’1 de novembre de 1975, en circumstàncies que encara no han estat aclarides i que constitueixen un dels episodis més foscos de la història italiana recent.

COMANEGRA utiliza cookies para garantizar que demos la mejor experiencia en nuestro sitio web.
Si continúa, asumimos que acepta recibir todas las cookies en el sitio web COMANEGRA.