Orgia / Porquera

Orgia / Porquera

15,00 €
Impuestos incluidos

Dramaticles és una col·lecció de textos teatrals que coeditem amb l'Institut del Teatre. Té tres línies de treball: les obres contemporànies, les clàssiques i les antologies.

 

Pier Paolo Pasolini, un dels creadors més personals i polèmics de la cultura europea de la segona meitat del segle XX, va alçar la veu per denunciar la violència i l’empobriment espiritual inherents al capitalisme de consum. Reivindicava un teatre d’idees, compromès i poètic, basat en el pes de les paraules.

Presentem aquí les obres Orgia i Porquera, on hi trobem algunes de les preocupacions més rellevants que van recórrer la seva obra i la seva vida, com la qüestió de la diferència o la crítica als totalitarismes, acompanyades del Manifest per a un nou teatre.

Traduccions de Narcís Comadira, Clàudia Serra i Joan Casas. 
Pròleg de Xavier Albertí.

*  *  * 
Aquesta obra s'ha publicat amb el suport de:
    Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Autor
Pier Paolo Pasolini
Traducción
Narcís Comadira, Clàudia Serra i Joan Casas
Idioma
català
ISBN
978-84-18857-24-9
Año
abril 2022
Edición
primera (coedició amb l'Institut del Teatre)
Páginas
236
Prólogo
Xavier Albertí
Dimensiones
13 x 18 cm.
Encuadernación
rústica amb solapes
Colección
Dramaticles
9999 Artículos

Pier Paolo Pasolini (Bolonya, 1922 – Òstia, Roma, 1975), intel·lectual, escriptor i cineasta italià, és un dels creadors més destacats de la seva època, que va saber anticipar els riscos i les conseqüències de l’expansió del consumisme i dels mitjans de comunicació de masses. Autor d’obres poètiques com Les cendres de Gramsci (1957), La religió del meu temps (1961) i Poema en forma de rosa (1964), novel·lista, assagista i director de pel·lícules com Accattone (1961), Mamma Roma (1962) i Ocellots i ocellets (1966), a finals dels anys seixanta va escriure sis tragèdies que constitueixen el corpus de la seva obra dramàtica: Orgia i Porquera, juntament amb Calderón, Pilade, Affabulazione i Bestia da stile. Considerat un outsider del teatre, reivindicava el Teatre de Paraula, contra el teatre tradicional i el d’avantguarda, fet més per escoltar que per veure. Va morir assassinat a Òstia la nit de l’1 de novembre de 1975, en circumstàncies que encara no han estat aclarides i que constitueixen un dels episodis més foscos de la història italiana recent.