Cor lleuger

Moderna i provocadora, Rosa Maria Arquimbau va sacsejar la literatura catalana dels anys trenta amb articles sobre política i feminisme, i amb contes protagonitzats per dones que, com ella mateixa, busquen una nova manera de relacionar-se amb els homes, amb llibertat i sense subordinacions. Cor lleuger i altres narracions de l'era del flirt recull un llibre de contes, tres novel·les curtes i una obra de teatre d'aquell període. 

Julià Guillamon ha reconstruït la trajectòria de l'autora en el llibre L'enigma Arquimbau. Sexe, feminisme i literatura a l'era del flirt, un recorregut apassionat per l'època de la República i la postguerra: la moda, els còctels, les joies, la literatura, el periodisme, la vida nocturna. Juntament amb la novel·la Quaranta anys perduts, formen una petita col·lecció tancada. Tots tres volums els publica Comanegra.

*  *  * 
Aquesta obra s'ha publicat amb el suport de l'ICEC.

Rosa Maria Arquimbau (1909-1992). Periodista i escriptora, era una dona independent, políticament compromesa i, tal com es definia a ella mateixa, «una feminista una mica especial». Defensava amb afany les seves conviccions a publicacions com Joventut Catalana, Flames Noves, La Rambla o L'Opinió, així com a les dues novel·les i dues dotzenes de contes que va escriure.

Les idees d'Arquimbau i el llenguatge tan directe que utilitzava per transmetre-les aviat li van suposar el recel dels seus coetanis. Que, a més, fos una dona sexualment alliberada no ajudava gens. Corrien per Barcelona diverses històries sobre les seves relacions amb homes, que escandalitzaven a la gent. Algunes vegades, fins i tot, li ho van retreure en les crítiques dels seus llibres.

Josep Maria de Sagarra, que a començaments dels anys trenta era el prototip de l'escriptor modern, va influir en el seu estil a l'hora d'escriure columnes i de posar en evidència els carques de Barcelona en les seves novel·les. Entre la gent que la va criticar: Mercè Rodoreda. 

Amb l'esclat de la Guerra Civil, Arquimbau es va veure obligada a marxar. Tot i que de l'exili en van sortir alguns dels autors i llibres més importants de la literatura catalana del segle XX, per a ella va suposar un cop del que mai es va poder recuperar.