El gat negre mala bèstia i salvatge

La Nica i el Nano semblen fets d’una mateixa pasta. Ningú entén tan bé com la nena els capricis d’aquest gat negre salvatge i mala bèstia que ronda per casa i se n’apodera com un espectre capritxós. Són, fet i fet, dues bestioles lliures i irreductibles, que rodolen amb una gràcia que ja voldrien els humans de mida grossa. Però (sempre hi ha d’haver un però) la Nica va creixent i al Nano també li descobrirem alguna mania forta.

El llenguatge és la força racionalitzadora per excel·lència (cosa relativament positiva), i la relació de la dona amb la natura és una de les pulsions més importants de l’obra inesgotable de Maria Aurèlia Capmany. Per entendre fins a quin punt l’autora és una enorme caixa d’eines per a la cultura catalana, també s’ha d’anar als seus contes. Aquest que teniu a les mans, escrit l’any 1962, va aparèixer al volum Coses i noses (1980) i Capmany el va dedicar a Josep Anton Grimalt. Si us hi atanseu, també hi podreu trobar la Nica uns anys després, a «Nica i la realitat».

Natalia Zaratiegui és llicenciada en Història de l'Art a la Universitat de Barcelona i va cursar estudis d'Il·lustració a l'Escola Massana. La seva feina artística ha estat reconeguda en concursos nacionals i internacionals. Ha treballat per institucions i marques molt diverses i compta ja amb una gran experiència en il·lustració i disseny de premsa i editorial.

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991). Novel·lista, autora de teatre i assagista. És una de les escriptores catalanes més polifacètiques. El 1947 queda finalista del Premi de novel·la Joanot Martorell amb Necessitem morir i el guanya l'any següent amb El cel no és transparent. El seu prestigi com a narradora li arribarà, però, el 1956 amb l'obra Betúlia. El 1959 funda amb Ricard Salvat l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on exerceix de professora, fa d'actriu, de directora i de traductora. També hi estrena tres obres pròpies. En aquesta mateixa etapa és quan apareixen dues novel·les bàsiques en la seva producció, escrites anteriorment, El gust de la pols i Un lloc entre els morts, premi Sant Jordi 1968. Com a assagista, dedica nombrosos articles i estudis als temes al voltant de la dona i també sobre diversos aspectes de la cultura i de la societat catalanes. Es dedica també al guionatge de ràdio i televisió.