Quin joc més bèstia!

Des de la fundació de la revista Cavall Fort, l’any 1961, Joaquim Carbó no ha parat d’escriure contes per als més menuts i els que ja no ho són tant. Pel camí s’ha convertit en l’autor de literatura infantil i juvenil més important per a unes quantes generacions (qui no ha llegit La casa sota la sorra?, sense anar més lluny), i la seva ploma no s’atura. Aquest recull combina la tria d’autor, per deixar constància d’aquests gairebé seixanta anys de publicacions, i contes inèdits, perquè Carbó és un autor que no ha deixat mai d’escriure i de generar nous lectors.

El deute del país amb els autors que, com ell, van normalitzar la literatura catalana entre els joves d’una època de foscor cultural absoluta, és d’una magnitud enorme; la millor manera d’agrair-los aquesta tasca és llegir-los.

*  *  * 
Aquesta obra s'ha publicat amb el suport de:

Joaquim Carbó va revifar la literatura infantil i juvenil escrita en català a partir de l'any 1961, quan es convertí en cofundador de la revista Cavall Fort, que li va permetre atansar les seves històries al públic jove del país. En temps de dictadura, quan la repressió franquista encara era vigent i els escriptors catalans en vivien les conseqüències, Carbó va triar escriure en català els seus contes i novel·les, alguns d'ells premiats (Folch i Torres, 1969; Joaquim Ruyra, 1981; Crítica de Serra d'Or, 1980).

En els seus gairebé 60 anys de trajectòria literària, ha estat el creador genuí de personatges com el detectiu Felip Marlot i alguns dels seus títols, com La casa sota la sorra, han esdevingut un referent literari per als lectors més joves. Un "escriptor utilitari", com ell s'autoanomena, que ha estat reconegut pel Premi Trajectòria (2011) i el Memorial Jaume Fuster (2002) gràcies a la seva tasca d'apropar la lectura i la cultura al sector infantil i juvenil català.