Restes de carnaval

Clarice Lispector és un nom rotund, segurament el més rotund de la literatura brasilera, i ineludible en qualsevol recorregut per la literatura universal. Una de les mirades més particulars i magnètiques que podem trobar, amb una autèntica legió de lectors al darrere, que dona el millor de si mateixa en les distàncies curtes. Enigmàtica, que no hermètica. Addictiva, si no vas amb compte. La llengua catalana no disposava encara dels contes de Clarice Lispector, fins que dos traductors s'han confabulat com mai per fer-la brillar. Restes de carnaval és el quart títol de la col·lecció «Portàtils».

«Aquests quaranta textos són monumentals.»
— De l'epíleg de Tina Vallès.

Traducció de Pere Comellas i Josep Domènech Ponsatí.

Chaya Pinkhasovna Lispector va néixer en una família l'any 1920 a Chetchelnik (Ucraïna), quan els seus pares fugien de la persecució antisemita per part de l'Imperi Rus. La família va vagar dos anys per Moldàvia i Romania i el 1922 va aconseguir el permís per viatjar al Brasil, on la petita va renéixer amb el nom de Clarice. Amb 22 anys, Clarice ja es converteix en una celebritat de les lletres brasileres amb Perto do coração selvagem. El seu estil va ser sempre molt difícil d'aferrar entre comparacions, tot i que se la va voler aparellar amb Virginia Woolf, Kafka, Joyce... El que està clar és que Lispector forma part de la mateixa constel·lació de grans narradors, i a la seva mateixa altura.