Marcel, mi hijo extraordinario

L’any 1994, l’Anna va tenir un fill extraordinari. Es deia Marcel i va néixer amb un cromosoma de més i un somriure captivador.

Els pares del Marcel caminen per la corda fluixa, de casa a l’hospital i de l’hospital a casa, a causa de nombroses complicacions lligades a la seva doble problemàtica: Síndrome de Down i Síndrome de west, una epilèpsia infantil molt greu i poc freqüent. Al final, la situació es complicarà amb l’aparició d’una leucèmia.

Moments de tristesa, ràbia i incomprensió, però també d’alegria, esperança i un cert sentit de l’humor. Però, sobretot, la idea de què, malgrat que la vida pugui semblar injusta, potser amaga algun propòsit que no acabem d’entendre.

Una història emotiva i sincera en què l’autora ens desvela la muntanya russa emocional en la qual permanentment viuen aquests pares i mares extraordinaris. Com li confessa l’Anna al Marcel, que difícil és la vida “ni amb tu ni sense tu".

Anna Maria Vilanova Pons (Girona, 1964). Polifacètica: Puericultora de formació, va treballar com a tal a Barcelona durant 4 anys. Cantant de l’orquestra Selvatana durant gairebé una dècada. Actriu ocasional en anuncis televisius, sèries de televisió i musicals tant a Espanya com a França, on viu des de fa 10 anys. Políglota, xampurreja sis idiomes. Forma part activament d’una associació internacional francesa per l’ajuda a la integració de la gent que arriba nova a la vall del Gresivaudan.

Actualment treballa com a auxiliar de vida escolar per a alumnes amb problemas i també com a professora de llengua española. A més, continua cantant de forma més o menys profesional amb la Troupe Music@scène i amb el quartet francés Chanse+Xa. Però, per sobre de tot, es defineix com a esposa i mare “especial”, condició adquirida gràcies al seu fill extraordinari.