Nou La capsa vermella Ampliar

La capsa vermella

Antoni Campañà

L’últim gran tresor fotogràfic de la Guerra Civil espanyola, les fotografies inèdites del conflicte fetes per Antoni Campañà.

Més detalls

29,50 €

Amagades al fons d’una casa de Sant Cugat del Vallès que s’ha d’enderrocar hi apareixen dues capses vermelles. Què deuen contenir? Un descobriment del tot inesperat: més de 5.000 fotografies que Antoni Campañà Bandranas (1906-1989) va fer durant els tres anys de Guerra Civil. Un enorme fris de la vida en guerra d’un dels grans fotògrafs pictorialistes del país es desplega davant nostre. Republicà, catalanista i catòlic practicant, Campañà retrata una realitat tràgica i contradictòria, rica en matisos, amb contrastos que sovint són dolorosos. Des d’arcs d’esglésies víctimes de la iconoclàstia revolucionària fins a retrats d’àcrates tan atractius que els mateixos anarquistes en van acabar fent postals. Des de protestes per la manca d’aliments davant la Pedrera fins a soldats del Tercer Reich desfilant per la Diagonal. Acabada la tempesta, Campañà va enterrar les seves fotografies. No va voler que les veiés ningú, però no les va destruir. Un fotògraf no pot renunciar a allò que els seus ulls han vist i interpretat. Per a qui era aquell testimoni? Avui, sortosament, és per a tots nosaltres.

El reporter Plàcid Garcia-Planas, l’historiador Arnau Gonzàlez Vilalta i el fotògraf David Ramos han treballat sobre aquell llegat inabastable per presentar-ne la millor tria i posar Campañà al lloc d’honor que li correspon.

Edició de Plàcid Garcia-Planas, Arnau Gonzàlez i Vilalta i David Ramos.

Antoni Campañà i Bandranas (Arbúcies, la Selva, 1906 – Sant Cugat del Vallès, 1989) fou un fotògraf català. Encara que va néixer a Arbúcies el 15 de març de 1906, la seva infància es va desenvolupar al barri barceloní de Sarrià, on treballava el seu pare. Les seves primeres fotografies les va realitzar a la comarca d'Osona, on el seu pare i el seu avi es guanyaven la vida fent de contractista d'obres i els acompanyava a vegades. Va estudiar Peritatge Mercantil a Barcelona però no va acabar la carrera i es va posar a treballar en una botiga de fotografia de la ciutat comtal, on entra en contacte amb els fotògrafs de l'època.

Des de 1918 venia les seves fotografies a bon preu. Aviat es va fer soci a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on va conèixer Joaquim Pla i Janini i Ramon Batlles i Fontanet, amb els quals va establir amistat i va aprendre diverses tècniques pictorialistas. El 1933 es va casar amb Maria Capella i Costa i de viatge de nuvis marxen a Munic on assistirà a un curs impartit pel fotògraf Willy Zielke. A la seva tornada va realitzar diverses sèries fotogràfiques de la Guerra Civil Espanyola, però el fort sentiment d'amargor de la seva obra fa que no es difongui gaire. Va formar part, al costat dels seus amics citats, d'una generació de fotògrafs defensors del pictorialisme en la qual s'inclouen José Ortiz Echagüe, Claudi Carbonell i altres.

La seva fotografia més celebrada la va realitzar el 1933 i es titula Tracció de sang, un bromoli que representa dos cavalls presos des d'un angle contrapicat; la tècnica del bromoli la va estar emprant fins al 1946. Les seves fotografies artístiques van ser molt valorades en els salons fotogràfics, especialment fora d'Espanya. El seu treball com a fotoperiodista es mostra en les seves col·laboracions amb els diaris El dia gràfic, publicat amb la tècnica del rotogravat, i especialment La Vanguardia, amb qui va col·laborar fins als anys 70 i va publicar la fotografia de la primera portada realitzada amb la tècnica del rotogravat en color. També la seva activitat com a fotògraf esportiu va ser molt coneguda; el 1950 va ser cofundador del diari esportiu Dicen i va publicar habitualment al diari Vida deportiva fins que van desaparèixer en els anys setanta. També va publicar nombrosos llibres mostrant ciutats i paisatges, entre els quals es troben Tossa de Mar i Tarragona i la seva Costa Daurada (1974); l'illa d'Eivissa i Formentera (1976); Sitges (1978); el Pirineu (1979); Barcelona, Peníscola i Menorca (1980) i un altre sobre Gaudí.

Va morir el 28 de juny de 1989. La quasi totalitat de la seva obra pertany a la col·lecció privada de la família Campañà. Es poden veure obres seves exposades a la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

logo regió7
Qui té una capsa té un tresor — Regió7, 03/12/2019
logo ara
La ciutat en guerra — ARA, 01/12/2019
logo blog
Llibre destacat entre les noves publicacions sobre la Guerra Civil — Blog Revisionismo histórico, 28/11/2019
logo ccma
Entrevista a l'historiador Arnau Gonzàlez i Vilalta — Ràdio Granollers, 26/11/2019
logo ccma
"La capsa vermella", les fotos de la guerra que Antoni Campañà no volia ensenyar — Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 19/11/2019
logo culturas
La valuosa capsa vermella — Cultura/s, 15/11/2019
logo cugat.cat
Un tresor en dues capses vermelles — Sant Cugat a fons (Cugat Mèdia), 11/11/2019
logo cugat.cat
Recomanació de 'La capsa vermella' — El Cugatenc, 10/11/2019
logo nuvol
L'atzar dels arxius — Núvol, 04/11/2019
logo culturas
La guerra que Campañà va amagar en una caixa — Cultura/s (La Vanguardia), 05/10/2019

  • Autor Antoni Campañà
  • Llengua català
  • ISBN 978-84-18022-12-8
  • Any novembre 2019
  • Edició primera
  • Pàgines 320
  • Dimensions 20 x 25 cm.
  • Enquadernació cartoné
  • Autor info edició de Plàcid Garcia-Planas, Arnau Gonzàlez i Vilalta i David Ramos

30 Productes de la mateixa categoria: