Cuentos cada vez más cortos

Epílogo
El tren se detuvo justo delante del lago. Tea bajó, emocionada, con el libro apretado contra el pecho. Caminó hacia la orilla, miró a su alrededor durante unos minutos y volvió a la estación. Era más bonito en la novela.

M. H. A.
Un mes después de la desaparición se cruzaron por la calle.
Que conste, se vieron.

El lector al escritor
No me dejes… Moriré de inanición.

*  *  *
Els amics han dit:

- Un llibre estrany de relats curts; un llibre curt de relats estranys.

- Alguns contes tenen un aire demagògic, populista i mafaldista.

- Jo faria un replantejament conceptual.

- Això no és gens comercial.

- Posa-li de títol Cruentos cortos.

- Li falta coherència.

- Massa profund.

- Els contes més curts són un coitus interruptus literari.

- Qui dius que te'ls publicarà?

Elena M., catalana nascuda a Madrid el 1983 per canvi de plans. El seu carnet de vacunació era de color diferent i això li molestava bastant, tot i que no tant com le spigues i les mentides. Va passar-se la infància i l'adolescència llegint i menjant mandarines. A vegades llegia d'amagat al llit, i ara té mipoia però una bona comprensió lectora. Com sempre ha estat molt impacient prefereix els contes a les novel·Les. Tot i que ha devorat tots els relats que ha pogut, amb el temps ha descobert que és més emocionant estar atenta i cisar històries al vol que asseure's davant d'un full en blanc. I a aquestes altures ja li sembla que està escrivint massa, perquè acostumen a sobrar-li paraules i a faltar-li silencis. Però per això no hi ha res com les Flors de Bach.