Barcelona pam a pam
Barcelona pam a pam
Barcelona pam a pam
Barcelona pam a pam
Barcelona pam a pam
Barcelona pam a pam
Barcelona pam a pam

Barcelona pam a pam

24,00 €
Impuestos incluidos

Restauració de la clàssica guia de referència de la ciutat de Barcelona. La caixa inclou la reedició del Barcelona pam a pam i el llibre Per no perdre peu.

 

Comanegra presenta aquesta obra com a testimoni de la celebració dels quaranta anys de la primera edició de la guia Barcelona pam a pam. Es tracta d’una capsa que conté la reedició del llibre Barcelona pam a pam d’Alexandre Cirici, amb els continguts gràfics restaurats, i el llibre annex Per no perdre peu, on Itziar González Virós apunta les notes d’actualització del primer. Sigui aquesta obra conjunta el reconeixement i homenatge que Comanegra ha volgut fer a un dels objectes editorials amb més coherència, entitat cultural i utilitat social del nostre país.

Barcelona pam a pam. L'any 1971, l'editorial Teide edità per primera vegada, i en català, Barcelona pam a pam. Amb portada de Víctor Rahola, fotografies d'Oriol Maspons i dibuixos del propi Cirici, aquest llibre aviat es convertí en una icona per a molts barcelonins. Vint anys després de la darrera reedició, quan Barcelona ja és un destí turístic consolidat, Barcelona pam a pam segueix sent la referència per a la majoria de guies de la ciutat. Organitzat en 27 itineraris que van des de Ciutat Vella fins a la perifèria -Terrassa, Sant Cugat o Montserrat-, Cirici ens parla de Barcelona des de l'orígens fins a la ciutat moderna, que estén més enllà dels límits geogràfics; ens parla de la gent, dels barris, dels edificis i del patrimoni artístic. Barcelona pam a pam és, probablement, el millor llibre sobre Barcelona que s'ha escrit mai, un llibre viu que amb cada dibuix i cada paraula ens fa sentir l'amor incondicional de l'autor per la seva ciutat.

Per no perdre peu. El llibre d'Itziar González Virós acompanya Cirici en els seus 27 itineraris i el complementa amb descripcions actualitzades des d'una visió personal i crítica, reflexionant sobre la ciutat d'avui. Les 126 notes que configuren Per no perdre peu ens donen una visió urbanística de la ciutat i molt lligada a les persones que l'habiten. Els Jocs Olímpics, el Fòrum de les Cultures o la construcció d'una nova línia de metro són actuacions públiques que han tingut un gran impacte a la ciutat; però també ho són els moviments veïnals i associatius, que en més d'una ocasió han permès recuperar part del patrimoni que defensava el propi Cirici. De la mà de l'autora reflexionarem sobre la relació entre la institució i la ciutadania per entendre una mica millor la ciutat que tots coneixem.

*  *  *
Aquesta obra s'ha publicat amb el suport de l'ICEC.

ICEC.png

I ha rebut un ajut a l'edició del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

MECD.gif

Autor
Alexandre Cirici, Itziar González
Idioma
català
ISBN
978-84-15097-71-6
Año
2012
Edición
primera
Páginas
446 + 142 pàg.
Dimensiones
21,8 x 16 x 4 cm.
Encuadernación
rústica
9975 Artículos

Alexandre Cirici i Pellicer (Barcelona, 1914-1983). Crític d'art, escriptor, dissenyador, publicista i polític. De vocació, però, arquitecte. En plena dictadura franquista es va dedicar intensament a la modernització de la crítica i la historiografia artística que es feia a Catalunya. Posteriorment es va dedicar professionalment a les seves múltiples especialitats, participar en la fundació d'escoles i associacions del món de l'art i del disseny. També va exercir de professor de disseny i sociologia, i va publicar més d'una seixantena de llibres, la majoria en el camp de la crítica d'art. En les primeres eleccions democràtiques va ser elegi senador i també formà part de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. El conjunt de l'obra intel·lectual, artística i política que ens ha llegat és fruit del seu desig de ser útil i del seu compromís humà, ètic i estètic per millorar la ciutat, la societat i el país que sempre el van nodrir i arrelar.

Itziar González Virós (Barcelona, 1967). Arquitecta. Va iniciar el seu despatx professional amb el jurament hipocràtic que mai faria obra nova i només es dedicaria a la rehabilitació del patrimoni arquitectònic de nuclis vells i del medi rural. Va ser professora a l'escola-taller del Centre del Vidre de Barcelona i fins a l'any 2005 al Departament de Composició Arquitectònica de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (UPC). Del treball, durant anys, amb nombroses comunitats de veïns de Barcelona va néixer la seva vocació per a la mediació en conflictes i la participació ciutadana.

Urbanista "per voluntat popular", com li agrada dir a ella, col·labora l'any 2002 amb la plataforma ciutadana Una altra plaça Lesseps és possible i estableix allà la metodologia per a una posterior especialització en participació ciutadana i urbanisme que li ha permès de treballar en nombrosos processos de transformació urbana que van des del disseny de grans infraestructures a plans d'intervenció integral de barris. Va col·laborar també amb el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya per a la definició de plans integrals de seguretat per a destinacions turístiques.

Ha estat regidora electa del Districte de Ciutat Vella de Barcelona des del juny del 2007 fins al maig del 2009. Actualment col·labora amb diversos estudis d'urbanisme i arquitectura en matèria de sostenibilitat social, participació, mediació i resolució de conflictes a l'espai públic. El seu darrer eix de treball se centra en l'estudi de propostes per a la rehabilitació del territori i la deconstrucció i reciclatge de polígons i urbanitzacions en desús.